Dalí, la sorpresa

Ja és la segona vegada que el pre­si­dent de la Fun­dació Gala-Sal­va­dor Dalí, Jordi Mer­ca­der, expressa en una tro­bada amb peri­o­dis­tes la volun­tat de la ins­ti­tució d’obrir un quart museu Dalí a Cata­lu­nya. La pri­mera vegada va ser en un dinar a Bar­ce­lona, a la pri­ma­vera, i la segona, al Tea­tre Museu de Figue­res, la set­mana pas­sada, en la pre­sen­tació de l’expo­sició d’El Crist. Mer­ca­der va tor­nar a dir que la fun­dació pos­se­eix un fons impor­tant d’obres que ha anat adqui­rint durant anys i que, pel fet que els museus del tri­an­gle dalinià (Figue­res, Port­lli­gat i Púbol) no per­me­ten invents muse­ogràfics, no poden ense­nyar. És a dir, que tenen un con­junt valuosíssim ama­gat en un magat­zem. Tenen els con­tin­guts i ara els falta tro­bar el con­ti­nent. Per molt que Mer­ca­der es resis­teixi a pro­nun­ciar la paraula Bar­ce­lona, sem­bla bas­tant òbvia la situ­ació d’aquesta nova seu. Una altra cosa és l’edi­fici, que es man­tindrà en secret fins al final, perquè si una cosa sap fer bé aquest país és espe­cu­lar amb els béns immo­bi­li­a­ris. Fa uns anys va sonar com a opció la sucur­sal del Banc d’Espa­nya de la plaça de Cata­lu­nya. M’ensumo que més d’hora que tard en tin­drem més notícies. L’any que ve se cele­brarà el 120è ani­ver­sari del nai­xe­ment de Dalí (i el 50è del Tea­tre Museu de Figue­res), el millor marc per pen­sar en gran la pro­jecció de l’artista.