mirades
Jordi Grau
L’enyor de les carpes de l’Onyar
No es posen llums als ponts sobre l’Onyar per no perjudicar la procreació dels peixos, els que després no tenen aigua
Cada vegada que travesso l’Onyar, sigui per la plaça Catalunya o pel pont de Pedra, no puc evitar aturar-me uns minuts per mirar el riu. Ha estat molt de temps sense l’aigua de la séquia Monar i, sí, fa pena. Baixa poca aigua i ni tan sols l’aigua trista de la pluja de Tots Sants, que va escriure Sagarra, va ajudar a millorar-ho durant les Fires. Tampoc no m’agrada la vegetació espontània que hi queda, perquè alguna es va estassar, que en dèiem abans. Hi ha terra que sobresurt de l’aigua entre el pont de Pedra i el de Sant Agustí i més avall i en algunes zones, a causa de la manca de cabal, es veu una aigua que sembla bruta i que no ajuda a la imatge idíl·lica que voldríem per les fotografies dels visitants amb la catedral i Sant Feliu al fons. Però és el que hi ha de moment i el decret de sequera així ho mana, encara que condemni els hortolans i els que menen els horts de Salt i Santa Eugènia. Ja sé que baixa poca aigua pel Ter, si descomptem la que s’emporten per a aigua potable de Barcelona i la zona metropolitana, però deixar que baixi aigua un cop o dos a la setmana per la séquia Monar i que els hortolans –que en queden pocs, però en queden– o la gent que mena horts puguin regar algun dia no hauria de ser incompatible. Però què els hem d’explicar, a la gent de l’ACA. Ells són els qui en saben, encara que els imagino massa lligats als despatxos de Barcelona on prenen les decisions que acaben culpant la gent que gasten massa aigua sense ocupar-se de les grans fuites que tenim a les canonades des de fa dècades. Deia que no baixa aigua per la séquia. Amb excepcions, que no han durat gaire, entre les obres al parc de Ter i la sequera, porten més d’un any sense aigua i ja es poden anar fent campanyes a favor de les hortes, que si no hi ha aigua no s’hi produeix. Alguns hortolans han aguantat perquè encara queden pous, però...
Explicava que em quedo badant mirant l’Onyar amb l’esperança de veure-hi les carpes. En dues tongades, quan l’aigua era molt minsa, es va decidir rescatar els peixos de l’Onyar per alliberar-los al Ter. Les carpes, ai, no van tenir sort. Són considerades espècies invasores i, com a tals, una vegada salvades han de ser exterminades. Que ningú ho retregui a l’Ajuntament, és la llei la que mana fer-ho i així s’ha fet, amb el regidor Martí Terés de Junts abans, i amb Sergi Cots, de Guanyem, ara.
Què volen que els digui. És la llei, però és una llei que no m’agrada. Les carpes són invasores, però hi són des dels romans, fa quatre dies. I ja sé que són peixos bruts, però què volen que els digui, a mi m’agradava més veure carpes que no pas els coipús. I m’agraden els ànecs, tot i la mortaldat que van patir. I és que les lleis, a vegades europees, tenen sentit però els caldrien excepcions. A Girona per les festes de Nadal, o quan calgui, no es poden posar gaires llums als ponts que travessen l’Onyar per estalviar contaminació lumínica. Però la causa principal és la normativa Xarxa Natura 2000, que ho remarca perquè l’excés de llum perjudica la procreació dels peixos. Valga’m Déu! Ja sé que és la llei, però bé que en puc discrepar. M’agraden els llums de Nadal i m’agraden les carpes. Soc un fora de la llei!
