Mirades
Roberto Bravo com a excusa
Carles Ribas i Blanché (Tordera, 1976), llicenciat en història de l’art i coordinador del cinema Truffaut de Girona, acaba de publicar una nova novel·la a Brau Edicions. Aquesta novel·la, El dia de la mort d’en Roberto Bravo, és un llibre en què, amb l’excusa de recordar el passat, el protagonista intenta en realitat descobrir quina és la vida que porta, la que li agradaria portar i el paper que li resta per jugar en un món complicat en què en una edat indeterminada, però de força més de 30 anys, viu encara en un pis d’estudiants, és periodista però té una feina molt precària i una relació amb una dona que no sap ben bé si vol o no consolidar. És a dir, dubta de tot i li cal fer alguna cosa per intentar trobar respostes a unes preguntes sobre si mateix que encara no està disposat a formular-se.
El protagonista, que viu en una ciutat gran però indeterminada (té metro) en un moment que tampoc queda clar, es troba un dia al diari en què li agradaria treballar la notícia de la mort d’un lladregot de 48 anys que molts anys enrere, quan ell en tenia 12, es va amagar juntament amb la seva xicota a la casa familiar que el protagonista compartia amb la seva mare alcoholitzada a causa de la fugida del marit amb una cambrera, i un germà petit que ben aviat es veu que va pel mal camí. El lladregot és Roberto Bravo, que durant 15 dies juntament amb la seva companya, Rebeca Ríos, de qui recorda els seus atributs, es va amagar amb la família per evitar ser detinguts per un robatori. Aquells dies, però, li van deixar una marca profunda que el va seguir quan ell va deixar la casa familiar, i per tant la mare i el germà petit, per estudiar i buscar-se la vida. Una fugida endavant.
El protagonista sempre va idealitzar Roberto Bravo, el mapa de la Ruta 66 que volia fer pels EUA i la navalla que li va regalar i que guarda. I va seguir la carrera delictiva de Roberto Bravo fins que un dia un atracament a una joieria va acabar malament i la filla del propietari va morir per un tret que sense voler es va disparar de l’arma de Roberto Bravo. Aquest és l’inici. I la novel·la és la necessitat de reconstruir la vida de l’atracador que acaba de morir a la presó després que en el judici es declarés culpable d’aquella mort. El que passa és el que el protagonista en realitat es pregunta sobre ell mateix quan ressegueix la història de Roberto Bravo i el perquè va acabar a la presó. No compleix amb les col·laboracions periodístiques que li donen per viure; es discuteix amb la xicota, que voldria formalitzar la relació; es baralla amb el germà, i en realitat inicia una escapada cap endavant, tot i que en realitat serà el seu company de pis qui la faci. I en realitat el protagonista, que perd (o no) la xicota i es queda sense feina, inicia un nou recorregut empès per en Jordi, el periodista a qui acudeix per saber més i que li marca el camí. És el que el periodista i crític de cinema Pep Prieto en diu “un punt d’inflexió”. Buscant saber coses de Roberto Bravo es busca a si mateix i el seu camí a la vida. Una novel·la que, com va dir Pep Prieto, pot ser “una radiografia íntima, una crònica familiar, un western, un thriller o una novel·la costumista. En tot cas és una molt bona novel·la. Ben recomanable.