Els diccionaris

Una hora i vint minuts va tar­dar ahir Pedro Sánchez a par­lar de Cata­lu­nya, i en con­cret a pro­nun­ciar la paraula amnis­tia al Congrés dels Dipu­tats. Al dic­ci­o­nari del líder del PSOE hi apa­reix abans recon­ci­li­ació, diàleg, retro­ba­ment o fins i tot perdó. El líder dels soci­a­lis­tes es va refe­rir a la mesura de gràcia en onze oca­si­ons al final d’una inter­venció d’una hora i qua­ranta minuts, l’argu­ment cen­tral de la qual va ser que el par­tit és la garan­tia per fre­nar la dreta i l’extrema dreta. “O la democràcia aporta segu­re­tat o la inse­gu­re­tat posarà fi a la democràcia”, adver­tia. Sánchez era cons­ci­ent que havia de refe­rir-se a l’amnis­tia pac­tada amb els inde­pen­den­tis­tes, però també que el gruix del dis­curs era per rei­vin­di­car l’obra de govern dels dar­rers anys, anun­ciar noves mesu­res i eri­gir-se en alter­na­tiva fia­ble a una dre­ta­nit­zació que s’estén per Europa. Al reper­tori del PP, en canvi, amnis­tia hi apa­reix en ver­mell i sem­pre asso­ci­ada a Cons­ti­tució, per no com­plir-la, és clar. Alberto Núñez Feijóo no va tar­dar ni un minut a aga­far-s’hi d’ençà de l’inici de la seva rèplica i no la va dei­xar anar fins qua­ranta minuts després. Va ser una car­re­gada, duríssima, con­tra la llei, con­tra Sánchez i els seus socis, espe­ci­al­ment els inde­pen­den­tis­tes. Perquè si alguna cosa té el dic­ci­o­nari de Feijóo són parau­les grui­xu­des: traïció, frau, cor­rupció, humi­li­ació, insult, delin­quir, ven­jança, enca­put­xat... L’exa­ge­ració i la hipèrbole es va apo­de­rar del torn del líder del PP, que, com a única mesura, va apos­tar per una llei de lle­ial­tat cons­ti­tu­ci­o­nal. Es podria con­fon­dre, però Vox venia després.