El gràfic de les rodalies

Aquest magnífic paper d’estrassa va publicar ahir a portada un gràfic sobre les inversions de Rodalies de Renfe a Madrid i a Barcelona. Una lliçó de realitat. La primera conclusió que se’n podia extraure era l’obvietat que ens castiga cada dia: l’Estat ha invertit el doble a Madrid que a Barcelona en els darrers sis anys. El detall, però, resultava molt més interessant i feridor. La inversió a Madrid es desboca coincidint amb el darrer any de la legislatura d’Aznar i els dos primers de la de Zapatero. Molt bé. Els senyors del PSOE farien bé d’observar més prudència. Es passen el dia proclamant que els serveis públics a Catalunya són una catàstrofe perquè el PP no hi va invertir gens i ells han estat uns deixebles encara molt més espavilats que els seus mestres. Els ministres de Madrid fan discursos i afirmacions com si la gent d’aquest país fos idiota i incapaç de consultar les dades que sempre s’acaben ventilant. Només enguany el PSOE ha decidit frenar la gran inversió a Madrid, coincidint amb un cert augment a Barcelona. Hi ha un altre detall. Quan la ministra Magdalena Álvarez va dir al Congrés que compliria l’Estatut –una llei orgànica, per cert, que es va aprovar, com totes les lleis, precisament per complir-la–, els dirigents del PP es van exclamar al cel i van demanar amb violència verbal d’on sortirien aquests recursos. Al mateix temps, exigien a la ministra que no establís comparacions “indesitjables” entre Madrid i Barcelona. Senyors colonitzats de la perifèria de l’Estat, una mica de calma. Els diners que hauria de rebre de més Barcelona han de sortir dels que hauria de rebre de menys Madrid. Ni que sigui per compensar un desnivell de terror. I per poder-ho fer les comparacions no són indesitjables. Són necessàries i higièniques.