TV3 i el Girona FC

La pri­mera impressió quan escolto les notícies és que amb el Girona FC alguns mit­jans tenen un pro­blema. Deu ser el cen­tra­lisme d’aquí o d’allà, com­pren­si­ble només per aque­lla inèrcia que sem­pre gua­nyen els matei­xos. Però els més modes­tos tenen dret als moments de glòria, que, per cert, són ben meres­cuts. La tem­po­rada que ha fet el Girona FC fins ara és per emmar­car i elu­diré les referències a l’equip que tenim, l’excel·lent tem­po­rada, les aspi­ra­ci­ons, el paper de Míchel i qual­se­vol apunt més sobre l’excel·lència d’aquest equip i del bon fun­ci­o­na­ment del club. Més enllà de les crítiques favo­ra­bles de les quals durant anys hem que­dat man­cats, ara és bon moment per raci­o­na­lit­zar l’eufòria, encara que sigui con­tra­dic­tori, i situar en un punt just els silen­cis i alguns comen­ta­ris per part d’alguns mit­jans de comu­ni­cació. Vin­dran pro­ba­ble­ment dies dolents que ens situ­a­ran en la rea­li­tat i, quan pas­sin, hau­rem de dema­nar seny i con­fiança, la mateixa que hem tin­gut en moments com­pli­cats. El bon ambi­ent a la plan­ti­lla és con­seqüència, en gran part, dels bons resul­tats i no a l’inrevés com alguns afir­men. Recor­dem dues coses. Pri­mera, l’objec­tiu con­ti­nua sent la per­manència. Segona, com ens trac­ten alguns mit­jans, com si fóssim el germà petit que fa gràcia. La TV3 del Ben­vin­guts comença els esports sem­pre amb el Barça, encara que sigui un entre­na­ment, abans que un bon resul­tat dels giro­nins. Fins i tot l’Espa­nyol de Bar­ce­lona-Cor­nellà, ara a segona, mereix un trac­ta­ment pre­fe­ren­cial. Cito tex­tu­al­ment un tele­notícies: “El líder manté els dos punts de diferència res­pecte al Real Madrid” i “El Girona ha gua­nyat a...”, sense cap imatge. A la resta d’Espa­nya no és millor, i cito: “Hoy juega el líder, el Gra­nada en El Sadar.” Que a la resta de l’Estat espa­nyol es parli pri­mer del Madrid, després del Barça i de l’Atlético, ho hem d’accep­tar com a con­dició històrica, per pes i pres­su­post, però que això passi a TV3 no té expli­cació. Avui, el club gironí és una referència per la feina ben feta, per la constància, l’esforç i la qua­li­tat humana i tècnica dels juga­dors. És l’exem­ple que no tot s’acon­se­gueix amb diners. I per això, i perquè en aquests moments les coses van bé, el trac­ta­ment dels nos­tres mit­jans de comu­ni­cació, hau­ria de ser més just. Girona s’ho mereix, i més encara els juga­dors, l’afició i el club.