L’APUNT
El món és ple de cinemes Paradiso
Els que vam arribar a Barcelona ben entrats els vuitanta, quan la televisió ja havia dinamitat el monopoli del cinema com a entreteniment de masses, encara vam ser a temps de veure superproduccions de Hollywood a les velles sales d’estrena del passeig de Gràcia (Publi, Comedia, Fantasio...), la Gran Via (Coliseum, Dorado...), la rambla de Catalunya (Club Coliseum, Alexandra...), i a d’altres temples com Aribau, Astoria, Novedades..., o en capelles cinèfiles (el terme és de Román Gubern), com els cines Arkadín. La majoria ja són història, però per això hi ha les fotografies, els llibres i els cronistes: per recordar-la. Carles Mir, periodista cinematogràfic i cinèfil apassionat, ens explica la seva versió personal de la història d’aquestes sales i de moltes altres a Els cinemes de la meva vida - Barcelona 1950-1970 (Comanegra). Un viatge a les antigues sales fosques que confirma que el món és ple de cinemes Paradiso.