La “fórmula Branyas”

Des que als vuitanta vaig començar a fer de periodista he entrevistat persones que havien adquirit per raons diverses estatus de personatges, la majoria triades per servidora per allò que d’interessant creia que podien aportar-nos als lectors i a mi. Avui la tria hauria apuntat cap a una de ben a prop, d’Olot, però a qui per raons que entenc perfectament no puc accedir: la dona més gran del món. Em sorprenia fa poc la notícia que la ciutat de San Francisco assenyalés el 7 de novembre com el “Maria Branyas Day”. Caram! Una fita de la talla d’una celebritat. Allà havia nascut ella un 4 de març, del 1907, per venir després a Catalunya en plena Guerra Mundial..., en la primera! Pensant-hi, el meu cap vola a fer números. Quants anys tenien els meus avis quan va arribar a casa nostra? La resposta em fa esclatar el cervell. D’aquests éssers enyorats que fa dècades que van marxar en va ser contemporània, i si haguessin estat tocats pel seu privilegi genètic... serien vius! Encara em miraria en els immensos ulls blaus de l’àvia Lola, riuria amb els acudits de l’avi Ton, m’admiraria de la flegma de l’avi Carpio o buscaria consol en la falda tendra de la iaia Ramona. Tot seguit repasso els seus escenaris vitals: el regnat d’Alfons XIII, Primo de Rivera, la República, el cop d’estat de Franco, la Guerra Civil, la dictadura i una incipient democràcia. Dels carros a caminar per la Lluna. Del telèfon de Bell als sense fils domèstics, de la ràdio per a uns pocs a la tele a casa per a tothom. Però és que la Sra. Moret s’ha plantat del paper i llapis al Twitter, de la màquina tabuladora a la IA, de l’absència de vacunes a l’ARN missatger, dels autòmats al Perseverance marcià. I ho ha fet amb bona salut física i mental. Com? Diu que amb no gaire exercici, tampoc seguint una dieta especial, i sí procurant-se estabilitat emocional, sent positiva, evitant el ressentiment i fugint de la gent tòxica. M’apunto la “fórmula Branyes”! La diu algú que als 116 té el cap clar i ha passat la covid asimptomàtica. En Jordi Casas, periodista d’aquest mitjà, escrivia per boca d’ella que “Totes les coses tenen un doble sentit: agafa la part bona, no la fosca”. I jo no puc sinó acabar com vaig començar: quines ganes de parlar amb la Maria sobre la vida i la felicitat... Superàvia, enhorabona i per molts anys!