L’APUNT
Final d’any amb Teresa Pàmies
Gràcies a Xènia Dyakonova, hem sabut que per als russos el grafòman és algú incontinent i d’estil emfàtic. En la nostra literatura, al contrari, la grafomania té molt bona premsa si la practiquen els escriptors (Pla, Espinàs, Pedrolo), però en mans de les dones, pel que sembla, es torna viciosa i insulsa. Prejudicis d’aquesta classe han fet molt de mal a la recepció de grans autores com Teresa Pàmies, considerada “l’escriptora de les porteres i les burgeses de l’Eixample”, com recorda Montserrat Bacardí en la biografia literària que n’acaba de publicar a Eumo i que coincideix amb la recuperació, per la mateixa estudiosa, de la novel·la inèdita Una noia i un soldat (Adesiara), una de tantes que Pàmies va veure agonitzar dins la maquinària de la censura, la real i la mental.