Quan el teu xicot és un zombi

Una dona catalana serà la primera del món a casar-se amb un ésser estrany que és fruit de la intel·ligència artificial. Ho hem sentit a RAC1, on l’artista Alicia Framis ha detallat que l’estiu que ve s’unirà en matrimoni a l’AiLex, un holograma que reuneix el millor de cada casa, és a dir, les millors virtuts de les seves ja exparelles. Com es podia sospitar, la sorprenent decisió forma part d’un projecte artístic, però diuen que el matrimoni serà legal i que es materialitzarà amb una festassa celebrada a Rotterdam. Ah, i la cosa no acaba aquí. Després, humana i imatge òptica hauran de conviure en una casa a Menorca. El primer que he pensat, en assabentar-me de la notícia, és que si en l’experiment va inclosa una propietat a les Balears, que algú m’expliqui on m’haig d’apuntar, que m’hi llenço de cap, amb la condició que al contracte es parli de “relació oberta” perquè, de moment, no m’hi veig, tenint sexe amb un dibuix. Després he rumiat sobre com seria el dia a dia amb aquell invent estrany que, a priori, suplantaria un home de carn i ossos i crec, honestament, que perdono poder estiuejar en una illa sense pagar l’hotel. Del que tinc pocs dubtes, però, és que darrere d’aquesta notícia que em fa venir al cap aquella cançó de “mi novio es un zombi” vindran una allau de substitucions, encara més esperpèntiques. I no totes amb un propòsit artístic, em temo. Jo, per ara, segueixo preferint que sigui el carnisser de confiança qui em talli els filets, el conductor de tota la vida qui condueixi el bus que agafo amb més assiduïtat i el mestre motivat que fa anys que tutejo qui m’ajudi amb l’educació de la canalla. I el xicot, de moment, el prefereixo amb algunes manies però sense necessitat de ser programat per estimar-me.