Solidaritat hídrica o espoli?

Des que es va començar a par­lar del trans­va­sa­ment del Ter cap a Bar­ce­lona, als anys cin­quanta, les quei­xes i els adver­ti­ments d’experts i usu­a­ris van ser una cons­tant. El 1957, el govern fran­quista va pre­sen­tar el pro­jecte, que va gene­rar més adver­ti­ments sobre un futur magre si es tirava enda­vant. Però ni cas. A força de dina­mi­tar espais de qual­se­vol manera per cons­truir pous i des­tros­sar quilòmetres d’entorn natu­ral, les cano­na­des des de la presa del Pas­te­ral fins a Bar­ce­lona van començar a xuclar aigua el 1966. Va ser, segons expres­sava Manuel Bon­matí en un arti­cle a Presència l’any 1968, cosa de “ves­tir un sant per des­pu­llar-ne un altre”. I és que el trans­va­sa­ment (prop d’un 70 per cent de l’aigua del Ter) va ser tan poc acu­rat que no va solu­ci­o­nar del tot els pro­ble­mes d’abas­ta­ment de Bar­ce­lona ni tam­poc va per­me­tre garan­tir els cabals mínims ecològics del riu gironí. Ni una cosa ni l’altra. I si venia una sequera, es man­te­nia igual­ment el volum trans­va­sat, sense mira­ments. En aque­lla època, s’havia pro­po­sat com­par­tir l’estrès hídric amb l’Ebre, però des de Madrid van rebut­jar la idea. “Lo riu és vida”, deien els de les Ter­res de l’Ebre, fa vint anys, quan el govern d’Aznar volia apro­var un pla hidrològic naci­o­nal que els per­ju­di­cava de manera nota­ble. Total­ment d’acord amb la rei­vin­di­cació, però el mateix es pot apli­car en el cas del Ter. I gai­rebé sei­xanta anys després les coses no han can­viat gaire. Els acords del Ter de l’any 2017 van esta­blir una reducció de cabal trans­va­sat, sí, però no ha estat sufi­ci­ent. El riu porta actu­al­ment, en èpoques de nor­ma­li­tat hidrològica, un 45 per cent menys d’aigua que fa mig segle, i les seque­res s’han con­ver­tit en epi­so­dis cada vegada més freqüents. La població de Bar­ce­lona ha aug­men­tat i la cons­trucció des­me­su­rada d’habi­tat­ges turístics a la zona d’influència del riu no s’atura (com si no n’haguéssim après, d’èpoques pas­sa­des): són cir­cumstàncies que no aju­den gens. I per si això no fos prou, a hores d’ara encara hi ha punts de les cano­na­des del trans­va­sa­ment que per­den milers de litres cons­tant­ment. Es pot par­lar de soli­da­ri­tat hídrica, és clar, no dei­xa­rem els bar­ce­lo­nins sense aigua, però és que ara, tal com està el riu, ja es tracta d’espoli i és urgent dis­se­nyar un nou pla hidrològic més equi­ta­tiu. El Ter també és vida.