Desmuntant Guardiola al Casino

Només Josep Maria Fonalleras pot començar la presentació d’un llibre que parla de futbol i del seu profeta a la terra, Pep Guardiola, parlant d’un epifonema i tancar-la citant el poeta romàntic anglès John Keats: “La bellesa és la veritat, la veritat és bellesa”, per venir a dir que es pot guanyar jugant bé. Un epifonema és, en retòrica, el breu enunciat amb què es tanca un text i que condensa la ideal principal. Ho diu el diccionari. Aquí, però, el trobem en el pròleg on Martí Perarnau, l’autor de Déu salvi el Pep, el llibre que es presentava al Casino de Girona, deixa ben clar la manera com ell retrata totes les arestes del polièdric entrenador català.

Segons això, Pep Guardiola és un artesà minuciós i detallista, sempre a la recerca de la perfecció; un guanyador en sèrie, competidor feroç; un innovador perpetu aferrat a les seves idees i als seus dubtes; un director d’orquestra que pot mostrar mal caràcter o ser un bonàs amb els jugadors; un tàctic genial, que troba solucions en la foscor; el Sísif entestat a coronar el cim més alt, fins i tot sabent que el destí li reserva la caiguda; el treballador obsessiu; el líder carismàtic. Tot això és Pep Guardiola per l’escriptor i periodista que durant deu anys l’ha estat seguint i analitzant, des del primer any al Bayern de Munic, reflectit a Herr Pep; els dos anys següents, d’on va sortir Pep Guardiola. La metamorfosi, i finalment els set anys a Manchester, d’on sorgeix el llibre que tanca aquesta trilogia: Déu salvi el Pep. A més Perarnau ha publicat Senda de campeones, dedicat a la Masia, i La evolución táctica del fútbol.

De la presentació en va parlar molt i bé Xevi Masachs a L’Esportiu. I tots els mitjans, perquè hi havia Míchel, l’entrenador del Girona. Al Casino hi eren Domènech Torrent, tants anys número 2 de Guardiola, i Jordi Guerrero. Periodistes, amics, Àngel Martínez tant com a regidor com a futbolista, analistes, exjugadors i l’alcalde Lluc Salellas.

Martí Perarnau (Barcelona, 1955) va ser un gran atleta. Campió i rècord d’Espanya de salt d’altura, olímpic a Moscou, el darrer gran campió saltant amb el sistema del salt ventral, ara desaparegut. Un gran periodista a molts diaris de Catalunya, cap d’esports de TVE a Sant Cugat, on va parir el mític Estadio 2, trencador i innovador. També va treballar a la SER, al departament de premsa dels Jocs de Barcelona i Antena 3, i també com a director de comunicació i publicista. Va ser articulista de El 9 Esportiu els primers anys del diari. Ara, jubilat, dirigeix la seva pròpia productora. En sap un niu, de futbol. Va explicar anècdotes i va deixar frases: “En Dome, sempre l’encerta quan pronostica.” I era Domènech Torrent el qui deia allò de “L’Arsenal fallarà”. El que sí que va errar, i de valent, va ser Sir Alex Ferguson, que va pronosticar que mai cap equip arribaria als 100 punts a la Premier, que mai cap equip anglès guanyaria els quatre títols nacionals i que mai cap equip anglès faria el triplet: copa, lliga i Champions. Però Guardiola, any darrere any, va trencar els pronòstics. Déu salvi el Pep és un gran llibre que tanca una aventura meravellosa. “Tinc sensació de punt final de l’aventura”, va dir Perarnau. Però algú l’haurà d’explicar.