Catarsi insuficient

Diria que des de l’inde­pen­den­tisme albi­rem l’any nou amb una mirada reno­vada després de veure com s’ha esquer­dat el tau­ler polític al cen­tre de l’Estat. Veure com els ene­mics s’estan esba­tus­sant entre si men­tre ender­ro­quen la façana pom­posa del seu poder i evi­den­cien les seves entra­nyes anti­de­mocràtiques és un espec­ta­cle catàrtic. Fixem-nos, però, que hi veiem alhora –en les dues parts enfron­ta­des– tant una estratègia defen­siva com ofen­siva. Nosal­tres no hem après encara a uti­lit­zar alhora l’atac i la defensa. Tam­poc es veu que sapi­guem apro­fi­tar més eficaçment l’enfron­ta­ment dels nos­tres ene­mics a favor nos­tre. Cal recor­dar que tant el PP com el PSOE tenen el mateix model d’estat mal­grat tots els seus enfron­ta­ments habi­tu­als: l’Espa­nya radial. El seu model d’estat situa perpètua­ment Cata­lu­nya, els Països Cata­lans, a la perifèria del seu estat. El PP i el PSOE no han dei­xat mai d’impul­sar el mateix pro­jecte radial mal­grat les seves guer­res par­ti­dis­tes. Han man­tin­gut una alter­nança en el poder sense qüesti­o­nar mai l’estruc­tura del seu pro­jecte cen­tra­lista. Any rere any hem anat esde­ve­nint perifèria econòmica de l’Estat amb la nos­tra apro­vació –CiU, ERC– dels pres­su­pos­tos esta­tals. Cer­ta­ment l’enfron­ta­ment actual entre el PP i el PSOE és molt més pro­fund que les altres vega­des. L’espa­nyo­li­tat ideològica s’ha qüesti­o­nat amb l’amnis­tia i el debat sobre el reco­nei­xe­ment naci­o­nal, però l’espa­nyo­li­tat com a pro­jecte econòmic, no. I és tant o més impor­tant prémer aquest botó ara. En defensa pròpia del tei­xit econòmic català.