A la tres
Mal senyal
Les dades de l’informe PISA són un pèssim senyal per a l’educació a Catalunya. És evident que la pandèmia ha accentuat tendències i dèficits arreu d’Europa, però a Catalunya ha incrementat la caiguda en comprensió lectora, que ha baixat 38 punts en una dècada, i també en matemàtiques i llengua. El PISA compara sistemes educatius i socials molt diversos, i no cal fer gaire cas de les qualificacions de Finlàndia i Corea del Sud, per posar-ne dos exemples, però sí que serveix per adonar-nos que continuem per sota de la mitjana estatal, i no és el primer informe que n’adverteix. L’últim informe Pirls sobre comprensió lectora situava Catalunya a la cua de tot l’Estat a quart de primària. Era el penúltim d’un seguit d’avisos en la mateixa línia de situació galdosa que ni governs, ni consellers ni sindicats docents semblen tenir en compte a l’hora de mantenir la seva pugna permanent per les condicions laborals. És com si tots els implicats s’haguessin ancorat en el seu argument particular sense aixecar el cap. Plans d’implantació de competència digital que es presenten però els alumnes acaben l’ESO sense haver vist cap ordinador a classe, aules a 30 graus de temperatura, promoció pública de la vocació de mestre que no engresca els llicenciats, canvis en el calendari... Molt de soroll per acabar a la cua de l’Estat en educació obligatòria, un molt mal senyal com a país, després de 45 anys exercint-ne les competències.
No seran bons arguments, els del nivell educatiu, els que podrà exhibir la consellera Simó a la comissió d’europarlamentaris que visitarà aviat Catalunya, cridats per les entitats pro bilingüisme. S’entrevistaran amb les associacions a favor del castellà, els pares denunciants que reclamen més castellà, el govern, els sindicats, la síndica de greuges i membres de la comunitat educativa, en una preocupant equiparació del protagonisme i l’abast de cadascú i de la falsa polèmica. El problema és que el gros de l’alumnat s’allunya, ja no de l’excel·lència, sinó del nivell mitjà de l’Estat.
