L’article 145

Si una cosa van fer bé, pels seus interes­sos, els redac­tors de la Cons­ti­tució va ser ani­hi­lar la pos­si­bi­li­tat que els Països Cata­lans tin­gues­sin cap futur com a ens propi. En dos punts con­crets i pre­ci­sos de l’arti­cle 145 ho van dei­xar més clar que l’aigua. En el punt 1, “En cap cas s’admetrà la fede­ració de comu­ni­tats autònomes”, i en el 2, “[...] els acords de coo­pe­ració entre les comu­ni­tats autònomes reque­ri­ran l’auto­rit­zació de les Corts Gene­rals”, ergo Cata­lu­nya i el País Valencià, per exem­ple, no poden aliar-se per cap raó, per remota que sigui. Un dels temors de Madrid en aquells anys era la resur­recció, en qual­se­vol fórmula per ini­ma­gi­na­ble que fos, de ter­ri­to­ris de l’antiga Corona d’Aragó com a símbol de resistència a la seva Cas­te­lla. I a fe de món que se’n van sor­tir.