A la tres
Seguretat, per a tots
La societat és un òrgan canviant, que evoluciona. I els municipis s’hi adapten de la manera que poden. Fa dècades la prioritat la tenia el cotxe i als carrers de tots els pobles, per estrets que fossin, hi havia trànsit. La cosa va anar canviant i l’urbanisme també. Als anys noranta del segle passat molts ajuntaments van començar a fer una aposta que en el seu moment va ser molt criticada en molts llocs: fer zones de vianants, sobretot vinculades a nuclis antics i espais comercials. Molta gent, sobretot els comerciants, es van posar les mans al cap espantats perquè moririen si ningú no podia arribar amb cotxe fins al davant de la seva botiga. L’experiment va acabar, globalment, sent un èxit.
Ara estem en un moment en què l’urbanisme es torna a adaptar en general a una nova tendència. La proliferació de carrils bicis ha envaït els pobles de Catalunya. Vagis on vagis te n’acabes trobant un. La proliferació de l’ús de bicicletes i de ginys elèctrics com els patinets ho ha incentivat. I no és que no estigui bé. Però no en calen a tot arreu ni fets de qualsevol manera. Ni cal invertir diners en una cosa que ni els seus mateixos usuaris (alguns) no fan servir. Et pots trobar tranquil·lament en una rotonda o una carretera general que té carril bici al costat i que quatre paios vagin en bicicleta per la calçada. Després t’expliquen que els carrils bici urbans són per a vehicles tipus Bicing i que els carrils de sorra no són per a bicis de carretera. És a dir, que n’hi ha d’haver per a tots els tipus de bicicleta. Com si hi hagués d’haver carreteres per a furgonetes, altres per a turismes i altres per a camions.
Anar per una vorera tampoc és sinònim de seguretat. Qualsevol ciclista o algú amb patinet et pot convertir en un con que cal esquivar en una cursa d’obstacles. I a muntanya et poden aparèixer els de les BTT i envestir-te.
La seguretat és imprescindible. El ciclista és la baula més feble de la cadena dels vehicles. Però no és cert que quan hi ha un accident mai sigui culpa del ciclista. I cal conscienciació dels conductors, cert. Però també dels que agafen una bicicleta. No tenen llicència per fer el que vulguin ni anar com vulguin.
