Sixena, tancat

Aquest 11 de desem­bre ha fet sis anys del saqueig al Museu de Lleida orde­nat per la justícia espa­nyola. No em puc treure del cap les cares de tris­tesa i der­rota que vaig veure a Lleida aquell dia fred i plujós. Men­tre que a Sixena eren d’ale­gria i cele­bració totals. Puc enten­dre la feli­ci­tat d’aquests ara­go­ne­sos que durant anys havien fil­trat la matraca d’uns polítics que van plan­te­jar el con­flicte per l’art emi­grat del mones­tir com un tema de “vida o mort”. Aquests irres­pon­sa­bles amb el pre­si­dent Javier Lambán al cap­da­vant ja no hi són sis anys després. El rèdit elec­to­ral de les seves estratègies fona­men­ta­des en la con­fron­tació entre comu­ni­tats veïnes ha tin­gut poc recor­re­gut. Tam­poc hi són els peno­sos lacais de la cort que van uti­lit­zar les xar­xes soci­als i van publi­car lli­bres plens de fal­se­dats per escal­far l’ambi­ent com hoo­li­gans. El que no ha can­viat sis anys després és el mones­tir dels Mone­gres, que con­ti­nua sense reu­nir les con­di­ci­ons per con­ser­var ade­qua­da­ment les 44 obres que la Guàrdia Civil es va endur metra­lleta en mà del Museu de Lleida. Els ins­ti­ga­dors de tot ple­gat van pro­me­tre que enguany com­me­mo­ra­rien sense estar-se de res el cen­te­nari de la decla­ració del cenobi com a monu­mento naci­o­nal. L’Año Sijena acaba com ha començat: amb el mones­tir tan­cat amb pany i for­re­llat.