Calonge, un exemple a seguir

Calonge ha cele­brat aquest cap de set­mana els dos anys d’una ini­ci­a­tiva que, després de la gar­ro­tada de l’informe PISA, cal feli­ci­tar i esten­dre arreu com una forma més per com­ba­tre les con­seqüències de les deficiències edu­ca­ti­ves del nos­tre sis­tema i de la soci­e­tat de con­sum que, amb tanta oferta d’entre­te­ni­ment, ens ha robat el temps per a la lec­tura. “Calonge, Poble de Lli­bres” és més que una asso­ci­ació de lli­bre­ters, lli­bres i lli­bre­ries. És una agenda plena d’acti­vi­tats per a tots els públics: tallers, tro­ba­des literàries, pro­jec­ci­ons de vídeos, col·loquis, autors i cicles lite­ra­ris. És una aposta per una alter­na­tiva de lleure que, davant el con­su­misme devas­ta­dor de Nadal, hauríem de copiar i repli­car. També és una aposta valenta de l’Ajun­ta­ment i dels lli­bre­ters per fer de Calonge un destí cul­tu­ral, per difon­dre el seu patri­moni i la lite­ra­tura, més enllà dels tòpics i típics fes­ti­vals, fires i mer­cats. Ara que han sal­tat les alar­mes pel baix nivell de com­prensió lec­tora dels alum­nes, amb opi­ni­ons per a tots els gus­tos a l’hora d’esca­tir-ne les cau­ses, i que són indis­cu­ti­bles les difi­cul­tats enor­mes d’apre­nen­tatge perquè no hi ha l’hàbit de lle­gir. Ara que cons­ta­tem l’error de cer­tes polítiques edu­ca­ti­ves, i de la per­mis­si­vi­tat pedagògica, que el plaer de la lec­tura, que reque­reix con­cen­tració, temps i dedi­cació, no pot com­pe­tir amb la imme­di­a­tesa que pro­por­ci­o­nen els mit­jans actu­als a l’abast de qual­se­vol que tin­gui mòbil i wifi, l’aposta de Calonge és un oasi enmig del desert. Lle­gir ens ajuda a pen­sar, a escriure millor, esti­mula la nos­tra ima­gi­nació i fa tre­ba­llar el cer­vell. Un lli­bre és un tre­sor. Experiències com les de Calonge són espe­rançado­res i han de ser­vir d’exem­ple, més enllà de Sant Jordi i de pre­mis lite­ra­ris, i amb objec­tius a llarg ter­mini. Pas­se­jar per aquesta població, gau­dir del seu patri­moni medi­e­val i per­dre’s entre les set lli­bre­ries que ofe­rei­xen lec­tu­res per a tots els gus­tos hau­ria de ser una acti­vi­tat extra­es­co­lar obli­gatòria. Per algun lloc cal començar. Rever­tir aquesta situ­ació és una tasca fei­xuga, però abans que ens devori la intel·ligència arti­fi­cial és urgent tre­ba­llar perquè una tarda de lec­tura sigui més gra­ti­fi­cant que l’enèsima sèrie de Net­flix que l’algo­risme ens ha triat.