Corre pressa

El pre­si­dent Ara­gonès ha con­vo­cat la cimera d’edu­cació per a aquest dimarts a les sis de la tarda, tot just dos dies abans de les vacan­ces de Nadal. Ho fa amb la pressió dels resul­tats de l’informe PISA, que, sin­ce­ra­ment, no crec que hagin sorprès ningú que tin­gui fills en edat esco­lar. La intenció del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat és fer “can­vis valents”. Almenys, això diu. Doncs ben­vin­guts! Ja era hora! Fa anys que famílies i mes­tres (i crec que algun polític, també) sabem que alguna cosa no acaba de rut­llar, començant per la for­mació dels que han de for­mar, que sovint no saben escriure i, amb prou fei­nes, par­lar. Per tant, posem-nos les piles. Però posem-nos-les tots!

Tal com diu Ara­gonès, els repre­sen­tants dels par­tits, que es dei­xin el car­net a casa i comen­cin a tre­ba­llar per un pro­jecte de con­sens. Que comp­tin amb mes­tres, famílies i alum­nes i que tot­hom tre­ba­lli en bene­fici del país, d’un acord de progrés. I, per fer-ho, caldrà fle­xi­bi­li­tat, tolerància i gene­ro­si­tat. Quin mal favor farem als nos­tres fills si no som capaços de posar-nos d’acord per defi­nir un model de for­mació que els garan­teixi un futur. Quin mal favor ens farem a nosal­tres matei­xos! Hem espe­rat molt. I, ara, el pacte de con­sens no només és neces­sari, sinó que corre pressa!