Entre el 7 i el 13 d’abril, Vilafranca del Penedès obrirà els auditoris de diferents espais per acollir la vuitena edició del Vilapensa, un festival del pensament que, com més anys passen, més es consolida com un espai de referència en l’àmbit de la filosofia. L’esdeveniment va néixer amb la intenció d’apropar la filosofia a la ciutadania, i les xifres de participants i espectadors no han parat de créixer. La cita ha estat un èxit des del primer moment. En aquesta edició, els organitzadors s’han proposat igualar o superar els 14.000 espectadors presencials de l’any passat, que se sumaven als que van seguir l’esdeveniment des de casa. Per fer-ho, han programat activitats des de diferents àmbits de reflexió i, per primera vegada, han inclòs propostes infantils al programa.

Enguany, el concepte del “Jo trencat” permetrà donar continuïtat a la reflexió que l’any passat va versar sobre “Els altres”. La identitat i la multiplicitat de l’ésser humà seran l’epicentre d’exposicions, concerts, projeccions audiovisuals, mostres artístiques, taules rodones, diàlegs i conferències, entre altres propostes. A través d’una vintena d’opcions, els organitzadors pretenen mostrar com en podem arribar a ser de polièdriques les persones. Per fer-ho, el programa ens convida a fer un viatge que va des del patiment mental i emocional vinculat al dol, ja sigui per la pèrdua d’una feina o d’un ésser estimat, fins a aquells trencaments que interpel·len directament la nostra identitat.

La ferida, el dolor i la resiliència, i els seus efectes en la definició de l’ésser, seran un denominador comú de les sessions programades, que seran observades a través de la mirada de filòsofs, psicòlegs, entesos en intel·ligència artificial, historiadors, artistes i experts en salut, que oferiran punts de vista polièdrics sobre realitats múltiples. Hi pot haver un jo intacte? Un jo sense dolor? Sense ferida? És possible això ni que sigui en sentit metafòric? Aquest és el tema central de la convocatòria d’aquest any.

A Vilafranca, tothom n’està orgullós, del Vilapensa. Portar la reflexió i l’esperit crític al centre d’atenció, o travessar la pròpia identitat per arribar a l’ésser observador en totes les etapes i tots els àmbits de la vida és, probablement, un exercici que ens fa créixer col·lectivament. I això passa en un món on la filosofia continua sent un os difícil de rosegar per als adolescents que omplen les aules de batxillerat i que tampoc no tenen l’obligació de prendre’s aquesta assignatura com a res seriós, ja que a l’examen de selectivitat no és una assignatura obligatòria. Aquestes paradoxes es produeixen, justament, en un context on cada cop és més difícil afrontar les incerteses d’un entorn que canvia a la màxima velocitat. Com més necessari és pensar, més difícil sembla trobar els espais idonis per fer-ho. I, en vista d’això, Vilafranca ha obert una porta a la rebel·lia, consolidant l’espai buscat. És l’hora de pensar!