Immigració planificada

La immi­gració ha estat notícia aquesta set­mana per dos fets com­ple­ta­ment dife­rents. Al Maresme, diver­sos alcal­des, amb el de Cale­lla al cap­da­vant, han recla­mat als governs que actuïn per extir­par un feno­men de delinqüència mul­ti­rein­ci­dent pro­ta­go­nit­zat per indi­vi­dus vin­guts d’altres països, pro­po­sant la seva expulsió. A Guis­sona, en canvi, l’arri­bada en massa de dese­nes d’immi­grants sene­ga­le­sos sense papers pro­vi­nents de les Canàries ha des­bor­dat la capa­ci­tat d’aco­llida del muni­cipi i demana ajuda a la Gene­ra­li­tat i La Mon­cloa per regu­la­rit­zar la situ­ació admi­nis­tra­tiva d’aquests immi­grants i poder, així, faci­li­tar-los l’accés al mer­cat de tre­ball i la sani­tat pública. El pri­mer no és un pro­blema d’immi­gració, sinó de delinqüència i segu­re­tat, i el segon és un pro­blema de falta de pla­ni­fi­cació, de meca­nis­mes i de recur­sos per fer pos­si­ble una aco­llida orde­nada i posi­tiva dels immi­grants.

Cata­lu­nya té un 21% d’immi­grants, segons dades de l’Ides­cat. I en el futur en neces­si­tarà més degut a la baixa nata­li­tat, el pro­gres­siu enve­lli­ment de la població i la pre­vi­si­ble sobrecàrrega del sis­tema de pen­si­ons. En aquest sen­tit, l’arri­bada de per­so­nes que venen bus­cant millors con­di­ci­ons per tre­ba­llar i viure és una bona notícia. Els pro­ble­mes es gene­ren quan l’onada migratòria arriba als nos­tres pobles i ciu­tats sense cap con­trol sobre l’equi­li­bri i idoneïtat de la seva dis­tri­bució, sense tenir la com­petència per regu­la­rit­zar la seva situ­ació admi­nis­tra­tiva amb agi­li­tat i sense que les admi­nis­tra­ci­ons locals, que estan en la pri­mera línia d’aco­llida, tin­guin els recur­sos impres­cin­di­bles per pro­por­ci­o­nar l’atenció i els ser­veis mínims a les per­so­nes que arri­ben. Cata­lu­nya és terra d’aco­llida i de soli­da­ri­tat i és evi­dent també que és punt de destí d’un con­tin­gent impor­tant d’immi­gració i, per tant, és urgent tenir la capa­ci­tat, les com­petències, els recur­sos i també una pla­ni­fi­cació rigo­rosa per poder defi­nir el millor encaix pos­si­ble en ter­mes huma­ni­ta­ris, labo­rals, soci­als, cul­tu­rals i lingüístics dels immi­grants que arri­ben. És la impos­si­bi­li­tat de donar una res­posta àgil, eficaç i sufi­ci­ent el que genera dis­fun­ci­ons, dese­qui­li­bris i con­flicte i el que acaba abo­nant el ter­reny als dis­cur­sos popu­lis­tes i xenòfobs.