La Marató es normalitza

Diumenge la recaptació de La Marató es va enfonsar. Un 30% menys que l’any 2022. 5.705.395 €, quan n’havia aconseguit 8.034.807. Ahir tothom hi buscava (i hi donava) explicacions. Per a tots els gustos i per a més d’una polèmica. S’han posat massa magnífics i massa a la seva, els de 3Cat? No varen trobar en la causa d’aquest any la motivació per emocionar el personal? La varen trobar, però no la varen saber explicar? Molts remarcaven que era la xifra més baixa en catorze anys, i és cert. També és cert que és el tercer any consecutiu que baixa i que ja no és ni el 40% de la que es va aconseguir el 2018, quan es varen superar els 15 milions. De fet, el 2022 ja va ser un 11% inferior a la del 2021, que havia caigut un 7% del 2020. No és el 30% de diumenge. És el 30% després d’un 11% i d’un 7%. És la normalitat dels models de comunicació boomers. La Marató ha entrat en la normalitat generacional. Caiguda rere caiguda. Com la premsa de paper. Com la tele lineal. Com la ràdio convencional. Els hàbits de consum de la informació han canviat. No és res extraordinari. La Marató es normalitza. Era extraordinari anar trenta anys seguits amunt en un món que no para d’anar a la baixa. La tele lineal i la ràdio convencional ja no són el que eren. El que promocionen, tampoc. És el mar de fons en què navega La Marató i en què s’emmarca l’enfonsament de la recaptació d’ahir (30%), del 2022 (11%) i del 2021 (7%).