Amb la soga al coll

S’acaba l’any i és hora de començar a bus­car nous propòsits per al 2024, o bé de pror­ro­gar els actu­als en cas de no haver-los com­plert. Pen­sant-hi, veig que alguns els he asso­lit de manera un punt ines­pe­rada i que en d’altres m’ha fal­tat constància. Un dels que ja tinc molt per la mà, i no és pel fet de ser exa­lumne del con­se­ller Bar­galló, és el de no dur mai cor­bata. Sem­pre m’ha sem­blat un com­ple­ment cons­tre­nye­dor i inne­ces­sari per ves­tir amb certa classe. Però, rumi­ant-hi més, veig que entre la hipo­teca, els regals, les des­pe­ses recur­rents, les impre­vis­tes, una nòmina que cada cop s’esva­eix més ràpid i les obli­ga­ci­ons fami­li­ars d’aques­tes dates, pot ser que faci anys que en dugui una de ben grui­xuda, d’espart tre­nat i amb un nus que cada cop opri­meix més.