Catalunya, combustible per a la reacció

El combustible fòssil que atia millor les calderes de la reacció no és pas ni el carbó ni el petroli. Tampoc els olis vegetals que ara escampen l’esperança entre la pagesia del Primer i el Tercer Món. El carburant per excel·lència, l’esca més adequada, és Catalunya. El tren ultra en fa servir a palades. Necessita Catalunya quasi cada dia per mantenir la marxa cap a l’estació de la involució.

Per això, quan ETA ha estat notícia forçada, s’han passat quatre dies parlant dels malvats bascos, però ara tornen a casa. A la nostra, que volen seva. Per vendre diaris i fer-se escoltar els programes infames de predicació radiofònica els catalans són la primera matèria més preuada. Per això, ahir, una vegada més, diaris i emissores del nou Movimiento hi tornaven. El motiu ha estat la nova Agència Tributària que inclou l’Estatut i que s’havia de crear preceptivament abans de vacances, com acaba de fer el Parlament. Contra l’Agència sediciosa bramaven ahir les tonyines patriòtiques ferides: “Crear un espai fiscal a Catalunya al marge de l’Estat seria desastrós per moltes raons, però, a més, és que probablement la UE no ho permetria”.

Mai en un paràgraf editorial havien cabut tantes imprevisions i alegries. En primer lloc i per desgràcia, cap text legal ni cap resolució del Parlament de Catalunya planteja una Agència Tributària “al marge de l’Estat”. En segon lloc, els malalts de compulsió nacional haurien d’indicar per quines “raons” aquesta eventualitat seria “desastrosa”. Potser seria desastrós per a ells i per a l’Espanya instal·lada en la subvenció permanent. I per acabar, és que “probablement la UE no ho permetria”. Si només és “probablement”, valdria la pena intentar-ho. La llenya catalana anima el foc a Madrid. Tant de bo no fos encenall, sinó branca de roure.