El gavarrots de l’Evarist Vallés

“Eva­rist Vallés és l’únic pin­tor que ha cla­vat gavar­rots al cel de l’Empordà”, deia Sal­va­dor Dalí, que tenia una gran con­si­de­ració per l’Eva­rist Vallés i la seva obra. Aquesta afir­mació dali­ni­ana fa referència als claus que Vallés posava en els seus qua­dros quan pin­tava pai­sat­ges empor­da­ne­sos. Des de fa anys, part de l’obra de l’Eva­rist Vallés es pot veure en el Tea­tre Museu Dalí de Figue­res, ja que per volun­tat de Dalí n’hi ha una expo­sició per­ma­nent en el museu dalinià. També hi ha un fons molt impor­tant en el Museu de l’Empordà, del qual Vallés va ser direc­tor i que val la pena visi­tar. En les vides de Vallés i Dalí, a banda de ser molt bons amics, hi ha algu­nes coin­cidències curi­o­ses, com el fet que els dos han inter­na­ci­o­na­lit­zat i alhora immor­ta­lit­zat els pai­sat­ges empor­da­ne­sos, o que tots dos eren fills de reco­ne­guts nota­ris que van exer­cir la seva pro­fessió a Figue­res. En el que no coin­ci­dien pre­ci­sa­ment era en la seves idees polítiques. Vallés, que era força més jove que Dalí, era un pin­tor incon­for­mista que es decla­rava ober­ta­ment comu­nista, de fet va mili­tar en el PSUC en l’etapa de la clan­des­ti­ni­tat i la tran­sició democràtica, for­mant part d’aque­lla gene­ració d’artis­tes que entre els anys sei­xanta i setanta interac­tu­a­ven amb una ide­o­lo­gia d’esquer­res, com va pas­sar amb Antoni Tàpies, Josep Gui­no­vart i Joan Brossa, entre molts altres. Vallés fins i tot va anar a les llis­tes del PSUC en les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals, l’any 1979. Tot i que va néixer a Pia­rola (l’Anoia), de ben jove es va ins­tal·lar amb la família –eren dotze ger­mans– a Figue­res, i encara que va viure a Nova York i París i va viat­jar pel món final­ment es va ins­tal·lar a Figue­res. Allà, hi va tro­bar el punt idoni per pin­tar, a casa seva, en un pis del car­rer Mura­lla on tenia l’estudi cara tra­mun­tana, amb molt bona llu­mi­no­si­tat, i que visu­al­ment domi­nava tot l’Empordà. D’aquí a tres dies es tanca l’any del cen­te­nari de l’Eva­rist Vallés, una com­me­mo­ració massa dis­creta, només un acte al Museu de l’Empordà, cap expo­sició ins­ti­tu­ci­o­nal, una de pri­vada a Cadaqués i la dis­creta presència en la mos­tra del movi­ment incon­for­mista al Museu d’Art de Girona. Algú no ha fet prou bé la seva feina, ja que queda pen­dent el reco­nei­xe­ment que es mereix.