Conciliar en la política

En Lluc Salellas ha tornat a obrir el debat sobre la conciliació de la feina amb la vida personal. I ho ha fet en el sentit contrari a aquella Soraya Sáenz de Santamaría que tornava al seu despatx ministerial al mes d’haver parit. És com si les dones haguessin de demostrar que la biologia no les atura i els homes, que és el mateix ser pare o mare, astronauta o alcalde als efectes de la tinença dels fills. Però cap de les dues coses és certa.

L’actual alcalde de Girona ha volgut fer explícit el seu compromís amb la seva parella i les seves filles reservant-los dues tardes setmanals més enllà, i són paraules seves, d’altres moments del cap de setmana en què assumeix responsabilitats familiars. La decisió pot ser analitzada des de molts vessants, alguns dels quals poden exercir una interessant tasca pedagògica sobre la ciutadania, per la qual cosa, si més no, haurem d’agrair a l’alcalde els efectes de reflexió general que el seu gest provoca. Perquè si en res de ben segur estem d’acord és en la necessitat que la vida sigui quelcom més que treballar per guanyar-se la vida, deixant a banda les addiccions a la feina, tantes vegades producte de la fugida d’altres realitats quotidianes. 

Però qui pot fer el que ha fet Salellas? Quan ell diu que vol dedicar-se a la seva família en franges horàries que tradicionalment són de feina, s’hi hauria d’afegir que ho fa perquè pot fer-ho, i que per tant ell no és, com diu, un treballador més, sinó algú que treballa amb disponibilitat del seu horari laboral. I quants són els treballadors per compte d’un altre (com l’alcalde ho és, ni que sigui temporalment) que es poden permetre organitzar a la seva conveniència l’horari de feina? Un percentatge ínfim. La productivitat al nostre país és una de les més baixes d’Europa i paradoxalment (o potser no tant) participem en un context laboral en què es premia el presentisme; les hores i no els resultats són l’objectiu. El que en Lluc Salellas ha fet sols ho podria imitar algun assalariat de les molt poques empreses (en general multinacionals) que ho han afegit a la seva RSC (responsabilitat social corporativa), o bé els autònoms, i en el cas d’aquests reduir la jornada o traslladar-la a certs moments del dia per acompanyar els fills a escola pot significar una cosa ben diferent; perquè l’autònom, si no treballa, no cobra i de vegades, si no cobra, no menja. Però què importa a un polític de les CUP el que passi als treballadors autònoms d’aquest país? Al cap i a la fi els consideren empresaris explotadors... tot i que en tants supòsits i microempreses sols s’exploten a ells mateixos. Homes o dones.

És ben cert que la feina d’un alcalde i en general tota responsabilitat política en l’àmbit municipal (com també en altres fronts de la cosa pública quan és la primera línia) solen ser molt sacrificades. Justament per això en molts països nòrdics la representació municipal ni té retribució mensual fixa (sols es paga per assistències als plens o reunions), ni la gent s’eternitza en el càrrec, perquè continua treballant en la seva feina d’origen, com en el nostre país succeeix amb els petits municipis. Així és més fàcil tornar a la vida privada després d’un espai de temps limitat reservat a la participació a l’ajuntament. Però aquest fóra un altre tipus de sistema en el qual la decisió d’en Salellas no hauria tingut cabuda i tampoc, per tant, no hauria generat cap mena de comentari. 

En tot cas cal tenir en compte que això de la conciliació en molts casos és impossible, i no per culpa del proveïdor de feina, sinó per la mateixa natura de l’activitat: qui treballa de nit no pot dormir a casa amb la família i els mariners que estan fora mesos i mesos no poden portar els nens a escola. La qüestió és si la decisió feta pública per l’alcalde Salellas pot acabar generant un efecte mimètic en les feines en les quals la conciliació sigui possible, el teletreball no sigui objecte (ni ocasió) de desconfiança i la productivitat substitueixi el presentisme. Però això no se soluciona tant traient hores o dies de feina a la jornada laboral, sinó sobretot amb el compromís de fer productiu la resta de temps. L’avaluació del resultat en el cas de l’alcalde tindrà a veure amb el nivell de satisfacció de la gent del seu municipi al llarg del mandat i per tant és traduirà en la renovació de la confiança per al càrrec i en una altra oportunitat de continuar conciliant. Bé, i si els vots són com en el present mandat, en com s’ho prenguin els companys de coalició, és clar.