Glaç a l’Onyar i la nevada del 85

El gener de 1985 Girona va viure un episodi de fred com no es recordava des de 1956, l’hivern més fred que havia patit Catalunya. Aquell gener tres onades d’aire siberià van fer que les temperatures baixessin a tot el país de manera extraordinària entre els dies 5 al 17 i van acabar afectant especialment la part més oriental del Principat i molt especialment les comarques gironines. Des del dissabte 5 de gener fins al dimarts dia 15, la temperatura mitjana va ser de quatre graus sota zero, amb mínimes de deu graus negatius entre els dies 7 i 15 i una punta de tretze graus negatius el dimecres dia 9 de febrer.

Les conseqüències encara les recorda la majoria de gent que les va viure. La primera i potser la més festiva de totes va arribar el dia 7 quan el tram de l’Onyar entre la plaça Catalunya i el pont de Pedra va quedar completament glaçat. No amb una capa de glaç sinó completament glaçat, de manera que molta mainada ho va aprofitar per patinar-hi. Les fotografies van ser reproduïdes per tots els mitjans del país.

De fet aquesta onada de fred siberiana va ser inesperada, cosa que no és gens inhabitual en climes com el nostre. El divendres 11 de gener ja va començar a caure alguna nevada per zones habituals com Sant Hilari Sacalm i d’altres que no ho eren tant com Lloret de Mar o Blanes. Però va ser durant la matinada del dia 11 quan va caure una nevada extraordinària i no esperada. La gran sort va ser que en ser dissabte dia no lectiu, els problemes van ser molt menors, ja que no hi havia col·legi. Va nevar durant tota la nit i durant tot el dia i els gruixos de neu van ser molt considerables. A més de la pista de gel improvisada a l’Onyar, alguns van aprofitar els pendents de Montjuïc i Palau per treure els esquís i practicar l’esquí urbà. Les afectacions més importants van ser a la zona de Torre Gironella i els carrers entre l’Avellaneda i Palau, que van haver de tallar-se. No hi va haver cues a les carreteres, però sí força accidents de circulació, i de fet aquell dissabte va ser obligatori l’ús de cadenes.

Com a periodista vaig poder comprovar la majestuositat de la ciutat nevada. Amb tota la inconsciència del món, amb en Dani Duch, el gran fotògraf cassanenc, vam pujar d’amagat a dalt de tot de la catedral, als peus de l’àngel, on en Dani va fer una magnífica panoràmica de la ciutat nevada. No m’imagino ara fent una bestiesa així. Després vam anar fins a Olot per un partit de futbol, que, com era lògic, s’havia suspès perquè el camp estava absolutament nevat.

El 31 de gener de l’any següent, el 1986, va tornar a nevar, però aquesta vegada va fer molt mal i va deixar tirats a la carretera milers de conductors. La nevada va ser molt forta a totes les comarques gironines i a Osona. La neu era molt humida i molt pesant i els cables d’alta tensió van cedir, i hi va haver poblacions que van estar molts dies sense llum i fins i tot es va produir una picabaralla entre el governador Navarro i el delegat Xavier Soy quan aquest últim va acusar el primer de no haver tallat les carreteres a temps, amenaçant de fer-ho ell amb els camions de bombers si tornava a passar. No em vam aprendre. El 2010 va tornar a passar.