I en Mines va ser empresonat

Demà farà cinquanta anys que en un pis del carrer Portal Nou de Girona, Xavier Corominas i Mainegre va ser detingut per inspectors de la brigada político-social de la Policía Nacional. El van enxampar amb dos companys, i també els van detenir. Tres més també ho van ser el mateix dia. Va passar tres dies als calabossos dels soterranis del Govern Civil, on en Mines va ser apallissat i torturat abans d’ingressar a la presó de Girona, on passaria quinze mesos tancat. De tot això en parla avui un extens dossier que publica Joan Vall Clara en aquest diari i on s’ofereixen detalls de la detenció i també de les investigacions posteriors, després que es trobés material informatiu als arxius del TOP a Salamanca. Val molt la pena el reportatge perquè explica com eren aquells temps, els finals de la dictadura, però entenent que Franco encara va viure vint-i-tres mesos més.

Vaig saber de la detenció d’en Mines de primera mà. Llavors era juvenil de primer any i el meu entrenador era en Lluís Corominas i Mainegre, el seu germà. Aquí he de deixar per escrit la reivindicació d’en Lluís que ell, el germà gran, és l’autèntic Mines, però això donaria per a molts articles. El nostre Mines, en Lluís, va faltar a un entrenament, i així vam saber de la detenció d’en Xavier. També circulava en els dies posteriors que l’havien apallissat de valent. Després tots hem sabut que sí, que va rebre cops de puny i que li van fer la cigonya, però també que ell creu que no va ser més dur encara perquè Girona era una ciutat petita i entre els detinguts hi havia gent coneguda. I perquè el bisbe Camprodon s’hi va interessar. De fet en Mines s’ha creuat moltes vegades amb algun dels policies que el van detenir. De la detenció recorda haver passat molta fred i que les manilles li feien mal als canells. En Xavier tenia llavors vint-i-dos anys i militava a Bandera Roja. Va rebre l’encàrrec d’organitzar una comissió de CCOO a la Torras Hostench, gran empresa llavors, amb més de mil treballadors. Hi havia mala maror perquè havien rebaixat el preu de l’hora extra, i allà va intentar fer feina en Xavier. El dia 12 va sortir una nota al Tele/eXpres i el 14 el van detenir.

En Xavier Corominas sempre ha explicat que va tenir clar que a fora la gent s’havia mobilitzat, encara que només fos pel nombre de paquets que li arribaven a la presó, on la seva tieta Montserrat, perruquera, li va portar un pollastre cada dilluns, el seu dia de festa. Al carrer hi va haver pintades i altres actes que explica el reportatge d’en Vall. Els altres cinc detinguts van sortir aviat de la presó, però ell s’hi va estar fins l’11 d’abril de 1975. A la Torras el van fer fora per haver faltat tres dies a la feina. Després va ser indultat per la mort de Franco i amnistiat posteriorment. A la presó va fer amistat amb un estafador belga que havia estat en un camp de concentració, d’1,45 m d’alçada i que era joquei, i també amb un pres polític, Javier Ortiz, periodista que li va dedicar un poema. En Mines va sortir de la presó i va continuar a Bandera Roja fins a la seva dissolució. En les eleccions municipals del 79 no va ser regidor a Girona però sí conseller a Salt. Després, dotze anys de regidor i vuit d’alcalde. Aquesta és una altra història.