Peix al cove, dieu?

Repas­sem coses gros­ses, gros­ses, gros­ses, acon­se­gui­des per l’aritmètica que va resul­tar del 23-J. Grans èxits dels 14 dipu­tats de l’inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal a canvi de bar­rar el pas a la dreta i donar oxi­gen, govern i poder a Sánchez. 1. Català ofi­cial a Europa. Havia de tirar enda­vant durant la pre­sidència espa­nyola i es veu que durant la belga encara anirà més pel pedre­gar. Els espa­nyols asse­gu­ren que ja ho paga­rien ells, però Europa no se’ls creu i els dema­nen uns infor­mes que no hi ha manera que pre­sen­tin. 2. Roda­lies inte­gral. Aquí pla! Li hem tro­bat una feina a Pere Macias, que ja en tenia. Hem asse­gu­rat als tre­ba­lla­dors de Renfe que no han de patir per cap dret i ara anem per cons­ti­tuir la ter­cera empresa pública per jugar amb trens. No fèiem prou amb Renfe i Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat, es veu. 3. Con­trol de la immi­gració. Ara sí, barra lliure! Es veu que el com­promís és que sigui inte­gral, com Roda­lies. Uns (Junts) en diuen traspàs. Els altres (PSOE), dele­gació. Els altres (ERC) diuen que no és res. Però ja ens han pen­jat la llufa de xenòfobs. 4. La llei d’amnis­tia. A hores d’ara tot­hom té clar que dos anys vagant per Europa no els hi treu ningú. No sé quin peix al cove diuen! L’únic cove on hi ha peix és el de Sánchez, que con­ti­nua a La Mon­cloa i que té Fer­raz una mica més con­tin­gut que si hagués tor­nat a anar a elec­ci­ons. Nosal­tres, de moment, pouem aigua amb un cis­tell. I, paciència, no em dei­xis!