Assetjaments i protestes

Girona va ser asset­jada diver­ses vega­des. Els dolents de cada cas volien entrar i els bons els ho impe­dien dar­rere la mura­lla. Per haver resis­tit els asset­ja­ments que li ha ofert la història, la ciu­tat és molt noble, molt lle­ial, fidelíssima i tres vega­des immor­tal. Ara par­laré d’asset­ja­dors, però d’una altra mena.

Res­se­guint la vella mura­lla he pas­sat davant els nobles edi­fi­cis de la uni­ver­si­tat, secció de lle­tres, si no m’equi­voco. L’antic con­vent de Sant Domènec, tants anys gobi­erno mili­tar, em mos­tra unes pin­ta­des inqui­e­tants: “ens edu­quen asset­ja­dors” i “rec­tor enco­bri­dor”. Pin­tura negre con­tun­dent sobre el ver­mell dels rajols vis­tos dels murs. Una pena. Com que no ho signa ningú, entenc que ho sig­nen estu­di­ants. No sé si estan denun­ci­ant pro­fes­sors que asset­gen noies, pro­fes­so­res que asset­gen nois o a l’inrevés. Em podeu dir que asset­ja­dors és un adjec­tiu mas­culí plu­ral, però això seria pren­dre par­tit en les dis­cus­si­ons entre els femi­nis­tes i els lingüistes.

D’altra banda, amb tot això dels col·lec­tius LGT­BIQ+... costa acla­rir-se. Per si de cas, ho busco: L’acrònim LGT­BIQ+ és emprat per refe­rir-se col·lec­ti­va­ment a les per­so­nes les­bi­a­nes, gais, bise­xu­als, transgèneres, inter­se­xu­als, queer i qual­se­vol altre tipus d’ori­en­tació sexual o iden­ti­tat de gènere soci­al­ment mar­gi­na­des i opri­mi­des). Ente­sos.

Tor­nem al tema. Alum­nes de la UdG denun­cien que tenen edu­ca­dors/es que els/les asset­gen. Estic d’acord que no pot ser, que alguna cosa s’ha de fer. A la porta veig una altra pin­tada. Diu que cal can­viar els pro­to­cols. Entenc, doncs, que hi ha un pro­to­col i que s’ha apli­cat. S’ha fet el que estava pre­vist i el resul­tat no ha agra­dat als pre­sump­tes asset­jats. Per això les pin­ta­des. Ho com­prenc, crec. Però, cal empas­ti­far les parets de l’edi­fici amb pin­tura negra?

Durant molts anys, l’únic car­tell en català que hi havia a Girona era al car­rer del Por­tal Nou, a la casa dels Dal­mau Pla, en un petit qua­drat de rajola de la Bis­bal que deia: “Per res­pecte a la ciu­tat no embru­tiu la paret.” Encara hi és. Els autors de les pin­ta­des poden anar a apren­dre la lliçó. Si vols que et res­pec­tin, sigues res­pectuós.