Editorial

Boicot a la democràcia

Una de les conclusions irrefutables que ens ha deixat el Procés de l’1 d’octubre és que la reacció de l’Estat ha estat implacable, autoritària i sense límits ni escrúpols democràtics. El fi justificava qualsevol mitjà utilitzat. Per això hem vist violència policial contra persones indefenses, urnes i paperetes, fabricació de proves, vulneració de drets, manipulació dels fets, reinterpretacions esbiaixades de la llei, tutela judicial d’un Parlament, empresonaments injustificats, sentències exagerades, acusacions sense fonament, espionatge polític, investigacions prospectives, clavegueres de l’Estat, fons reservats, etc. Tot ha valgut, tot ha tingut una justificació superior, i a la vista dels silencis, perllongats i transversals, la immensa majoria social i política de l’Estat avala d’una manera o d’una altra el que s’ha fet i encara es continua fent. Només la necessitat política del PSOE de Pedro Sánchez i l’amenaça de l’alternativa més involucionista des de la mort de Franco (PP-Vox) han propiciat la virtut de destapar una part d’aquesta ignomínia i la voluntat política de posar-hi un cert remei amb indults, comissions d’investigació o una llei d’amnistia.

Això és una novetat, una victòria circumstancial, una mínima esquerda en un bloc monolític fonamentat en l’absència de cultura i valors democràtics i en una Transició que es va quedar en la superfície de l’Estat, sense entrar, entre altres, en la judicatura, els cossos policials i els serveis d’intel·ligència. Queda molta pedra per picar, perquè l’escletxa és molt petita, el tot s’hi val continua vigent i es demostra en fets com ara l’espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat entre d’altres, o com la instrucció viciada, temerària i de part del magistrat García Castellón en el cas Tsunami Democràtic, o com el manual d’instruccions que algunes associacions judicials han elaborat per alliçonar els jutges sobre com saltar-se i incomplir la futura llei d’amnistia. Queda molt clar, en aquest context, que el respecte a la Constitució i les lleis, a l’estat de dret, a la separació de poders o a la democràcia i els seus valors no depèn de les paraules, discursos i proclames, sinó dels fets. I els fets en aquesta Espanya fins ara demostren tot el contrari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.