L’experiència sense el mòbil a l’aula

Aviam, farà mig any que a l’escola dels meus fills es va reti­rar el mòbil de l’aula, així que ja puc, com a mare, valo­rar una experiència que hau­ran d’apli­car tots els cen­tres. Quan se’ns va comu­ni­car la decisió, vaig pen­sar que l’edi­fici, sobre­tot els pri­mers dies, esta­ria ple de zom­bis que deam­bu­la­rien per les aules, els pas­sa­dis­sos i el pati perquè només tin­drien al cap les hores que fal­ta­ven per recu­pe­rar l’apa­rell. Temia fins i tot que es pogués des­per­tar una certa agres­si­vi­tat entre els joves –parlo de l’ESO– com a con­seqüència de la reti­rada radi­cal d’una addicció. Sobre­tot durant el temps d’esbarjo, quan s’usava una mica d’ama­gat. Però després d’obser­var l’afec­tació de prop, i de par­lar, per des­comp­tat, amb alguns mes­tres, puc dir que l’únic que lamento és que la decisió no es prengués abans. Coin­ci­deixo amb els mes­tres, ho sé. Els alum­nes han entès les noves regles sense difi­cul­tat i han inte­ri­o­rit­zat que apar­car el mòbil és un acte de res­pon­sa­bi­li­tat col·lec­tiva. I a més a més, sense demo­nit­zar-ne l’ús, com ho demos­tra el fet que en situ­a­ci­ons pun­tu­als el recu­pe­ren per usar-lo dins de l’aula. Hi ha més soci­a­lit­zació a l’hora de l’esbarjo i, en gene­ral, els alum­nes estan més rela­xats, un fet que tindrà efec­tes en el ren­di­ment. I no ha des­a­pa­re­gut ni un sol mòbil, poden estar tran­quils els que pen­sa­ven que es per­dia el con­trol sobre l’apa­rell. De la pro­hi­bició a primària, no puc par­lar-ne, mal­grat que tinc un fill d’aquesta edat. Només dir que m’ha impac­tat que se n’hagi hagut de regu­lar l’ús, fet que alerta de l’ele­vat nom­bre de nens i nenes que tenen dis­po­si­tiu propi i el tras­lla­den a l’aula. Jo, de moment, cada cop que el meu fill em diu “mama, vull un mòbil”, en el meu inte­rior seguirà sonant “mama, vull anar al parc a jugar”.