Les quatre barres

Ja ho diu la cita a l’inici de la novel·la de la his­to­ri­a­dora Teresa Vinyo­les: “Pas­sen a la Història les per­so­nes que ele­geix l’his­to­ri­a­dor, i poques vega­des tria dones.” I per això vull donar-li les gràcies a l’Àfrica Ragel per des­co­brir-nos un per­so­natge potent, amb empenta, ener­gia i vigor com és Gui­ne­dell, injus­ta­ment obli­dada. No sabem del cert quan va morir, però havia de ser abans del 18 de febrer de l’any 900, perquè d’aquell dia data un docu­ment de la seva filla que parla de la seva mare difunta. Era una dona que tenia veu i vot en les deci­si­ons que pre­nia el seu marit, el comte Guifré el Pilós, amb qui gover­nava con­jun­ta­ment. Sig­nava docu­ments impor­tants i bran­dava l’espasa al camp de bata­lla. Una dona que con­fi­ava en el poder de l’escrip­tura perquè, segons lle­gim, la curava, l’aju­dava a pas­sar els mals moments que la tena­lla­ven. I en va viure de molt dolo­ro­sos, com a mare i com a dona. Escriu els pen­sa­ments per si un dia se li obli­den i escriu sovint per vomi­tar, en silenci, tot el neguit que li ente­ra­nyi­nava l’ànima. Gui­ne­dell, com­tessa d’Empúries, era una dona que ja en aque­lla època va haver de llui­tar con­tra altres dones. Començant per la seva sogra i mare de Guifré, la com­tessa Ermes­senda. Sense obli­dar-ne d’altres, Rid­lina, la cosina-amant de Guifré, o Sese­nanda, la ger­mana del comte. Una dona que no valia un com­tat sinó tot un imperi. Gui­ne­dell és la com­tessa de les pedres perquè forja el seu caràcter entre les pedres dels cas­tells i els mones­tirs per on tran­sita la seva vida. La pedra per­fila la seva manera de fer i de ser, tant per bé com per mal, com la boira ho feia amb la Laura a La ciu­tat dels sants. A la novel·la, molt ben docu­men­tada, es fa justícia a un per­so­natge cab­dal de la nos­tra història. No en va Gui­ne­dell és la dona que posa la pri­mera pedra de la dinas­tia com­tal cata­lana. I qui segu­ra­ment estampa a l’escut del seu home les qua­tre bar­res.