Opinió

El factor humà

“Es recomana llegir amb deteniment”

En Pol, pagès a Talamanca, va rebre ahir, entrant a Barcelona, una nova instrucció que l’obliga a fer més paperassa

Hi ha un cinisme tan gran en el feixuc funcionament burocràtic de les administracions que fa enrabiar. Si algú no entén per què el país està col·lapsat des de dimarts per la ira dels pagesos, potser ara ho comprendrà. Dilluns, un dia abans que els tractors ocupessin les carreteres, la delegació del govern espanyol va fer pública una nota explicant que 10.376 pagesos catalans es beneficiarien de 12,7 milions d’euros en ajudes, provinents d’Europa, per fer front als estralls de la sequera i la guerra a l’est d’Europa. Són tres folis de bla-bla-bla explicant els tràmits que han de fer els professionals del camp que vulguin acollir-s’hi i que acaba amb una frase que és com una puntada de peu als ous, o als ovaris, que molta pagesa mobilitzada també hi ha, aquest dies: “Es recomana llegir amb deteniment el document de preguntes més freqüents”, s’hi diu.

Ho saben els despatxos, que una de les principals reivindicacions de la pagesia és l’excés de burocràcia, la paperassa exagerada, l’haver de llegir i omplir mil i un documents per poder engreixar un porc, sembrar un camp o produir formatges? Ho saben o, directament, se’n carden? Els pagesos diuen ‘no volem aquest caldo’ i l’administració els respon que els en donaran dues tasses més en forma de formularis laberíntics que cal desxifrar amb l’ajuda de l’annex de preguntes freqüents. Cinisme en estat pur. Així doncs, que a ningú estranyi que pagesos i pageses es llancessin ahir al matí a la carretera camí de Barcelona i entressin a la capital cap a les tres de la tarda, amb els tractors roent i les voreres amb gent aplaudint el seu pas i animant la seva causa, que és la de tots, com diu un dels lemes de la revolta de la pagesia: “La nostra fi, la vostra fam.”

En un dels tractors que van arribar fins al cor de la Gran Via, a tocar del luxós hotel Palace, hi anava en Pol Requena, pagès del mas Les Gerreres, al municipi bagenc de Talamanca i estudiant d’agrònoms. Arribant a la ciutat, en Pol va rebre la comunicació de la delegació del govern espanyol i no podia evitar un somriure estoic, d’aquells que sap que després d’una hòstia sempre en ve una altra.

I el problema és que les plantofades cauen de tots costats. El Departament d’Agricultura no se salvava ahir de les crítiques del Pol quan explicava els maldecaps que tenen amb el tema del control dels purins, per exemple. El seu poble és un dels municipis on no hi ha alerta per excés d’aquest contaminants, però el municipi veí sí, i si mai s’hi desplaça, aleshores és sotmès a un control ferri, per GPS, i és obligat a omplir tot de paperassa, talment com si canviés de país, i només passa d’un terme a un altre.

“No són conscients dels maldecaps que ens generen”, diu en Pol, que encara afegeix dues consideracions sobre el control que les administracions exerceixen sobre el seu dia a dia. “Vivim en una constant presumpció de culpabilitat”, assegura. “Són uns torturadors”, afegeix.

El somriure d’ahir d’en Pol era, també, el d’algú que sap que estava participant en una jornada històrica, revolucionària, construïda des de baix, al marge dels sindicats, de la seva política i la seva paperassa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.