De la sequera

Han passat uns quants dies, però segueixo impactada per una declaració d’Isabel Díaz Ayuso durant la presentació dels cartells de la Feria de San Isidro: “No conec cap lloc on la prosperitat i la llibertat s’hagin obert camí després de tancar una plaça de toros. Tot al contrari, hi ha seguit la sequera, el control polític i l’adoctrinament.” La llibertat, doncs, tal com l’entén Ayuso, també passa de manera fonamental per matar toros en una plaça: si no l’exerceixes, ho pots pagar amb la sequera, cosa que és tota una evidència científica. Suposo que la seva idea de llibertat també passa per haver gestionat la pandèmia de manera que, posem per cas, hi haver una mortaldat a les residències madrilenyes de gent gran: 7.297 persones, moltes de les quals sense assistència sanitària per un protocol de la Comunidad que impedia el seu trasllat a hospitals: un detall menor que la gent d’Ayuso ha intentat amagar.

Un altre personatge de pes dins del PP, José María Aznar, també ha aventurat que la culpa de la sequera a Catalunya és de Zapatero per interrompre un Plan Hidrológico Nacional que tenia com un objectiu bàsic el transvasament de l’Ebre al Segura per poder regar camps de golf d’urbanitzacions fantasma a Múrcia i Alacant. Tanmateix, el fet que a Madrid diguin bestieses no ha de fer oblidar que, tot i que sempre es pot recórrer a l’argument de la manca de recursos, les administracions públiques catalanes no han fet prou per evitar o almenys pal·liar la previsible sequera actual. Només un detall: mentre als pagesos se’ls ha restringit l’aigua, als hotels en disposaven a cor què vols. I anar fent: en plena crisi, l’Ajuntament de Palafrugell, també posem per cas, ha aprovat la construcció d’un hotel a Aigua Xelida. Que bé, tu.