Pagesia i política

Al Palau de la Generalitat estan inquiets. No acaben de controlar les repercussions polítiques de la sequera i menys el cop de puny sobre la taula que estan donant els pagesos per expressar el seu profund malestar. En general, els governs de tot Europa no estan responent a la necessitat dels agricultors en haver creat una política agrària que consisteix a potenciar unes condicions de mercat que fan impossible que hi competeixin. S’ha preferit com a darrer recurs per a la pagesia mantenir-los vius i actius amb subvencions que es concedeixen tard i malament. Els darrers dies hem vist pancartes en els tractors que deien: “Els pagesos volen fer de pagès.” Caldria arribar-hi a temps, perquè mantenir el sector primari hauria de ser tota una prioritat.

A casa nostra han coincidit la sequera i la revolta pagesa. Dos temes que no es poden deslligar. A Catalunya no hi ha eleccions a curt termini. En cas contrari, aquests serien els temes estel·lars al davant de la llei de l’amnistia i la immigració. La sequera passa per noves infraestructures per a l’any 2030 i tapar forats. La solució immediata és mirar el cel i esperar que plogui. La revolta pagesa es complica per dies i la política de casa nostra pot eliminar burocràcia, reduir menys aigua de l’anunciada i agilitzar cobraments de subvencions. La política catalana, de moment no pot fer gaire res més en un món globalitzat que s’està venent les joies de l’àvia.

Dimarts vinent hi haurà un debat monogràfic al Parlament per abordar la situació. S’ha demanat des de l’oposició –els comuns i la CUP– i, per tant, s’espera que el govern pugui donar respostes. No serà fàcil per al conseller del ram, David Mascort, que, lluny de la demagògia que pugui haver-hi en aquest tipus de debats, haurà de fer front a una situació en la qual, i entre altres qüestions, el seu partit s’hi juga uns vots que es poden escapar.