Raça humana
Escapada amb adolescents
Organitzes una escapada familiar de tres dies i ho fas sense deixar-te a la reserva ni un gram d’il·lusió. Últimament és molt difícil coincidir tots, així que perceps com un regal les hores que venen. L’emoció del moment et du a oblidar, fins i tot, que el grup inclou adolescents, un col·lectiu que té incorporada la capacitat d’arruïnar tot allò que es proposen. Primera instrucció que els trasllades: “Una bossa petita, que el maleter del cotxe no és un magatzem.” Apareixen amb dues maletes per cap on predomina la roba d’estiu, malgrat que els has repetit cinquanta mil cops que estarem a zero graus. Segon avís: “Dosificarem els mòbils.” Amb la cara paguen. Et conformes si els aparells desapareixen de la taula a les hores de menjar. Atès que tampoc no disposarem de molts dies, planifiques una ruta. Aprens que la primera proposta que els traslladis ha de ser la que en realitat no penses fer, perquè no dubtis que te la tombaran. Els demanes que te les facin ells, les propostes, que els adults us hi adaptareu. Cinc minuts abans de partir, el seu full d’idees segueix en blanc. Així tornarà tres dies després. Reserves taula en un restaurant perquè has llegit que la seva especialitat és un plat que agrada molt als teus fills adolescents. És una sorpresa que els tens reservada, però la sorpresa te l’endús tu quan et diuen que ja fa temps que aquella manduca no els apassiona i que prefereixen una altra cosa. Respires a fons i derives les teves expectatives cap a l’excursió de l’endemà. Però oblides que s’ha de matinar i que aquesta opció no entra en els seus plans. Et promets que la propera sortida en família serà el 2035, però en el camí de tornada, no saps com, et veus dissenyant un altre viatge familiar abans no expiri l’any.