BNG: a la sobirania per l’esquerra

En el moment d’escriure aquest article encara ningú no sap quin és el resultat de les eleccions gallegues, però el que tothom ja sap és que la millor campanya ha estat la del Bloc Nacionalista Gallec, una formació clarament a l’alça. Acabi o no a la presidència de la Xunta, Ana Pontón s’ha mostrat com la líder carismàtica i refrescant capaç de reconstruir el sobiranisme gallec d’esquerres i presentar-lo a la ciutadania com una opció real de govern. Ara fa poc més d’un any, amb el politòleg galaicocatalà (gairebé a la manera de Pepe Rubianes) Silvio Falcón, vam publicar conjuntament l’assaig A la sobirania per l’esquerra, treball guanyador del premi d’assaig Irla, en el qual comparàvem l’estratègia dels independentismes d’esquerres català, basc i gallec amb els seus homòlegs europeus i hi traçàvem les múltiples semblances i algunes diferències.

L’auge d’EH Bildu i el del BNG, juntament amb l’ascens d’ERC fins a conquerir la presidència de la Generalitat, s’ha produït seguint una mateixa línia: voluntat de ser una opció de govern i no només un moviment contestatari, interpel·lar directament els ciutadans que estan fora de les fronteres de l’independentisme més convençut i impulsar programes progressistes en benefici del conjunt de la població. Els èxits recents del Sinn Féin irlandès i de l’SNP escocès responen també a aquesta dinàmica. En el pròleg del llibre, Ana Pontón –que ens va acompanyar també en la presentació que se’n va fer a Vigo– hi explicava que “els sobiranismes d’esquerra gallec, basc i català” han entès que cal posar l’èmfasi en el “per a què” es vol la sobirania. Segons Pontón, es tracta de tenir “un programa que interpel·li la majoria” i que constitueixi “un projecte democràtic, inclusiu, ampli, que ofereixi identitat i futur”. Sens dubte, aquesta és la fórmula d’èxit de l’independentisme europeu del segle XXI.