Robar mòbils a Girona
Robar telèfons mòbils al carrer, a plena llum del dia, a algú que treballa, a algú que parla mentre camina, sembla que no tan sols és fàcil, també deu ser gratuït, perquè cada vegada passa més i més sovint a Girona. Aquestes últimes setmanes ho he vist dues vegades. Una veïna em fa arribar el vídeo de la càmera de seguretat. En les imatges es veu com un lampista aparca la seva furgoneta en un passatge privat on tan sols accedeixen els veïns dels immobles o els serveis necessaris, on no hi ha trànsit de vianants ni de vehicles. El lampista baixa, obre les portes del darrere, descarrega una caixa i la porta cap a l’habitatge on està fent les reformes. Passen 5 segons exactes i apareix un home que, ajupint-se, camina cap a la furgoneta, mira en direcció a la casa, aconsegueix obrir la porta del copilot tot i que pràcticament no hi ha espai. Agafa el telèfon que hi havia al seient del conductor i marxa corrent. Molt a prop, uns dies més tard, una dona que sortia de treballar parlava per telèfon mentre caminava per la vorera en direcció a l’escola de la seva nena. Divendres, falten uns 10 minuts per a les 4 de la tarda. Passa pel seu costat un home en bicicleta i estrebada al canto. Primer ella pensa que és una broma d’un company de feina, però, en veure com el paio amb la bici accelera, comença a cridar desesperada: “Policia! El meu mòbil!” Tot i que un noi es posa a córrer i el persegueix, res, impossible aturar-lo. Menció especial per als pispes que es mouen en patinet elèctric. A Girona no en fem prou havent-los d’esquivar quan anem a peu per les voreres, els patim si circulem en cotxe quan se salten semàfors o quan van en direcció contrària sentint-se els amos del món; a part de tot això, també donen estrebades i s’emporten bosses i telèfons. I, a sobre, si no prens mal, t’has de sentir persona afortunada! Segons la llei i segons l’import del telèfon, això no és un robatori, és un furt. Un furt pel qual, si els que ho fan són enxampats i arrestats, entren i surten de comissaria amb la mateixa facilitat que felicitat, perquè saben que no els passa res greu. Els fitxen, o amplien la seva fitxa, i apa, ja poden seguir! Segons la llei, és tot el que es pot fer. A Girona vivim de manera astorada l’increment de la sensació d’inseguretat al carrer. Ajuntament, hi pots fer alguna cosa?
