Aigua de contraban

Com que l’aigua con­ti­nua sense caure del cel –com diu molt encer­ta­da­ment l’anunci–, aviat serà un pro­ducte d’estra­perlo. Tot­hom en vol. Els page­sos, que, al cap i a la fi, ens aca­ben ali­men­tant, han hagut de res­trin­gir el reg al camp. Ho hem vist amb el preu de l’oli, un pro­ducte bàsic de la nos­tra dieta que es ven a preu d’or. A pagès hem men­jat dos àpats amb mon­ge­tes del gan­xet i sal­sifís. Però ja ens ha avi­sat la sogra: “Ho podeu apro­fi­tar ara perquè no sé quant de temps tri­ga­rem a tor­nar-ne a tenir, volen molta aigua.”

A banda del camp, el sec­tor turístic també tre­mola amb tanta res­tricció. Què faran els hotels i els càmpings si no poden ofe­rir pis­ci­nes al cli­ent? A Llo­ret s’han posat d’acord els hote­lers per inver­tir un milió i mig d’euros en una des­sa­li­nit­za­dora. Així podran con­ti­nuar omplint pis­ci­nes. I ha sal­tat la polèmica, és clar, ja que l’ús pri­mor­dial de l’aigua ha de ser el con­sum de boca, i, en el cas de Llo­ret, serà per al lleure dels turis­tes.

El que no s’ha dit és que pot­ser amb aquesta ini­ci­a­tiva hau­ran acon­se­guit una cam­pa­nya efec­tiva per por­tar turis­tes a casa, i seran de pro­xi­mi­tat. Si aca­ben tenint el vis­ti­plau del govern i omplen pis­ci­nes, ja em veig aquest estiu reser­vant-hi unes vacan­ces, perquè a Girona tot són res­tric­ci­ons. I els hote­lers d’altres indrets n’hau­ran de pren­dre nota. I els camps de golf? Per molta aigua rege­ne­rada que uti­lit­zin, con­ti­nuen repre­sen­tant un con­sum de luxe en els temps que cor­ren.

En altres muni­ci­pis de la costa, de moment, la poli­cia sem­bla que està a l’aguait per si atrapa tra­fi­cants d’aigua, però es fa difícil. Fa uns dies van enxam­par un empre­sari que omplia pis­ci­nes a Begur. L’home va adme­tre que sí, que es dedi­cava a l’estra­perlo d’aigua, i, de fet, l’Ajun­ta­ment ja l’havia san­ci­o­nat diver­ses vega­des. Aviat les for­ces de l’ordre dei­xa­ran de banda els con­reus de mari­hu­ana i bus­ca­ran la cuba d’aigua vol­tant per urba­nit­za­ci­ons. Ja em veig anant a Andorra a bus­car-ne de con­tra­ban. “Té alguna cosa a decla­rar?”, em dirà el poli­cia. “No! I ara” “I aquesta cuba d’aquí dar­rere? No deu ser aigua?” “Aigua? No… Jo només porto tabac i sucre, com abans.”