Eleccions i projeccions

Els resultats electorals relativament llunyans són interpretats amb paral·lelismes que no acostumen a coincidir amb la nostra realitat. D’altra banda, les valoracions que en fan els partits quan acaben de sortir del forn són més un relat per incidir en les properes eleccions que no pas una anàlisi retrospectiva del resultat. Res d’estrany, la política no té mai cap temps en què es deixi de fer política. Amb tot, respecte a Galícia, podem subratllar dos trets socials i polítics persistents. El fet que sigui una terra més d’emigrants que d’immigrants impedeix que els partits d’extrema dreta que pivoten sobre la xenofòbia hi puguin obtenir representació. La dreta de Galícia està sòlidament assentada per la detenció del poder durant dècades. Alhora també ha participat en la direcció de l’Estat espanyol, des de Franco fins a Rajoy passant per Fraga, i Núñez Feijóo avui encara n’és un candidat. Sempre han conreat un tradicionalisme regionalista per desvirtuar-ne tota deriva nacional. Cap catàstrofe política o ecològica –ni el Prestige ni ara els microplàstics– ha impactat en la línia de flotació del cuirassat PP. Tret del BNG, que no separa els interessos culturals i territorials dels nacionals, per la resta de partits d’esquerres –però espanyolistes– Galícia només és un territori indistint. El PP en surt sense cap rascada mentre que el PSOE, Sumar i Podem en surten molt malferits. Catalunya, però, ha de ser previsora i preparar-se per fer l’intent definitiu d’esdevenir lliure. Més aviat que tard el PP manarà des de La Moncloa i no es pot tornar a córrer sota les faldilles del PSOE.