De set en set
Responsable irresponsable
Aquest dissabte sabrem què pensa fer ara la militància d’ERC. Quan no hi havia el divorci entre la direcció i el seu electorat potencial, en podíem tenir alguna idea si paràvem l’orella als simpatitzants o militants, més enllà dels difusors orgànics. Ara és molt difícil saber què en pensa la militància. Entre altres coses perquè ja és difícil trobar espontàniament militants (coneixem més exmilitants que militants), i si en trobes, encara és més difícil que en vulguin parlar. La darrera votació de la militància sobre si s’havia de fer president Salvador Illa o repetir les eleccions, van empatar amb un lleuger avantatge a favor de renovar la confiança als qui han portat ERC al cul-de-sac actual. L’estratègia del partit la dictava l’equip d’Aragonès amb mà de ferro, amb l’aprovació discreta de Junqueras. El fet que la candidatura més crítica amb l’actual direcció –Recuperem ERC– no hagués pogut recollir ni el mínim d’avals possibles, confirma com la davallada del partit ha anat acompanyada d’un abandonament significatiu de la militància crítica. Només la candidatura de Foc Nou intenta recollir la veu de l’electorat que no ha seguit l’estratègia d’Esquerra posterior a l’1 d’Octubre. L’abstenció indicarà un distanciament amb la direcció, però a la pràctica beneficiarà les dues llistes oficialistes. El darrer gest de Junqueras, més enllà del que té d’estratègia de manual de presentar-se com a guanyador i allargar la mà als adversaris, té alguna cosa d’hipocresia repugnant, quan ha bandejat sistemàticament tota crítica interna. I sobretot, després d’haver estat incapaç d’assumir com a pròpia cap davallada electoral. Sens dubte ho farà ara, amb l’art de l’encanteri retòric. President del naufragi d’ERC.