Més enllà de PISA

Cada vegada que irromp l’informe PISA, l’educació mereix titulars, comentaris, entrevistes, etc., i durant un breu temps, com succeeix amb tota notícia periodística, el debat educatiu interpel·la tot tipus d’actors que, en bona part amb gran gosadia, pontifiquen sobre els mals del sistema i ofereixen receptes simples per arranjar-los. Però si fem un esforç per consultar la recerca educativa, catalana i internacional, sens dubte descobrirem un reguitzell de tendències i línies d’acció a emprendre que podrien millorar el nostre sistema educatiu i, així, reconduir la tendència negativa d’alguns indicadors dels resultats acadèmics de l’alumnat. També ens cal anar més enllà dels resultats de només tres tipus de competències, que són les que mesura PISA, i que no representen el conjunt de sabers i valors que el sistema educatiu proposa per al seu alumnat.

Entre aquestes línies d’acció, vàlides per a la totalitat dels centres del Servei d’Educació de Catalunya, hi podríem destacar: 1. Implementar l’educació inclusiva de forma efectiva amb tots els recursos que la facin possible i esdevenint un pilar bàsic de cada projecte de centre a l’englobar la totalitat de l’alumnat i llurs necessitats educatives.

2. Potenciar l’educació infantil en tots els seus nivells i propiciar la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge i la resta de necessitats educatives de l’alumnat. 3. Intensificar, en totes les etapes educatives, l’expressió i la comprensió oral com a fonament indispensable per a la comprensió i expressió lectora i escrita.

4. Situar l’acció tutorial i orientadora com a nucli de l’activitat docent al llarg de totes les etapes i des del vessant personal, social, acadèmic i professional. Sense conèixer a fons l’alumne i el seu entorn resulta impossible reconduir amb èxit els processos que garanteixen l’èxit educatiu.

5. Vetllar per un adequat clima d’aprenentatge i convivència entre iguals, que permeti aprendre dels altres i amb els altres, tot multiplicant les possibilitats d’aprenentatge a l’establir lligams personals i socials forts, compatibles amb l’exigència acadèmica i des del suport d’un clima relacional civicoconvivencial.

6. Organitzar els sabers curriculars des d’una visió global i interdisciplinària que relacioni l’experimentació i la descoberta amb l’accés al coneixement sistematitzat, tot replantejant l’actual organització a secundària garantint un equip docent reduït per a cada grup que comporti un millor acompanyament de l’alumnat.

7. Concebre el treball docent com una empresa d’equip i on l’anàlisi de la pràctica es desenvolupa sistemàticament per inspirar les accions de reorientació teoricopràctiques de la docència.

8. Reduir la segregació escolar amb mesures de política educativa social, urbanística, etc., incentivant la col·laboració o tutorització entre centres diversos tot promovent també l’adscripció de professionals preparats i degudament incentivats en els centres de major complexitat.

9. Potenciar l’autonomia de centres i el lideratge pedagògic com a pilars fonamentals des d’on arrenquen i es consoliden projectes propis arrelats al context de cada centre i amb retiment de comptes a la comunitat educativa.

10. Replantejar en profunditat els estudis de formació professional, en especial l’actual funcionament dels cicles de grau mitjà, amb una perspectiva més pràctica i professional i menys academicista.

11. Reformar la formació del professorat perquè la professió docent es concebi com una tasca d’equip amb línies d’actuació conjuntes, complementàries, interdisciplinàries i on l’avaluació contínua també esdevingui un compromís col·lectiu.

12. Desburocratitzar la funció docent, directiva i administrativa educativa. Instaurar una Agència d’Avaluació i Prospectiva (com assenyalava la LEC) independent del poder polític que pugui avaluar el sistema educatiu i analitzi la recerca educativa produïda aquí i arreu.

El conjunt de dades que recopili s’haurien de posar a disposició, no només de les autoritats educatives perquè puguin prendre decisions fonamentades, sinó també a mercè dels investigadors que fan recerca educativa, perquè disposin de totes les dades del sistema. Sense dades no hi ha recerca i sense recerca s’actua irresponsablement. Algunes de les citades línies d’acció són d’una certa complexitat, i per això mateix requeririen un ampli consens de la comunitat educativa i de l’acció política. És a dir, caldria actuar de forma molt diferent a com s’ha fet fins ara. En sabrem?