Les dates

La novel·lista i tra­duc­tora txeca Monika Zgus­tova (la qual, entre d’altres coses, va intro­duir l’autor magnífic Bohu­mil Hra­bal al públic català) acaba de publi­car un arti­cle fas­ci­nant a la revista ame­ri­cana Coun­ter­punch, en què remarca la importància sinis­tra que els ser­veis secrets rus­sos donen als ani­ver­sa­ris. Per exem­ple, la peri­o­dista Anna Politkòvskaia, molt crítica amb Putin i la seva guerra a Txetxènia, va ser assas­si­nada (davant de la porta del seu pis mos­co­vita) el 2006, el 7 d’octu­bre: el dia de l’ani­ver­sari del mateix Putin. Boris Nemt­sov, un polític que havia estat l’opo­si­tor anti Putin més impor­tant, va ser assas­si­nat el 2015, el dia 27 de febrer, el mateix dia que Sta­lin va fer matar la vídua de Lenin, Nadezhda Krupskaia, 76 anys abans. I el pri­mer intent d’enve­ri­nar el dis­si­dent Alek­sei Navalni va tenir lloc al 21 d’agost (del 2020): el 52è ani­ver­sari de la invasió soviètica de Txe­cos­lovàquia i el 80è ani­ver­sari de la mort de Lev Trotski a Mèxic, a mans del català Ramon Mer­ca­der, també sota les ordres de Sta­lin.

No cal dir que, en gene­ral, els assas­sins nor­mals i cor­rents (com si diguéssim) no es poden per­me­tre el luxe de triar el dia o dies en què lle­ven les vides de les seves vícti­mes. Només els estats (i els seus diri­gents) tenen prou poder i prou temps per espe­rar que arribi un dia sig­ni­fi­cant en què poden des­em­pa­lle­gar-se de qui sigui. En el cas de Rússia, això vol dir l’FSB i el GRU (els ser­veis secrets fede­rals i mili­tars, res­pec­ti­va­ment). Havent lle­git el seu arti­cle, vaig pre­gun­tar a la Monika Zgus­tova si el dia que Navalni va morir tenia algun sig­ni­fi­cat espe­cial; i ella va des­co­brir que sí: el mateix dia, el fotògraf Dmi­tri Markov va morir als 41 anys; havia estat empre­so­nat el 2021 per haver par­ti­ci­pat en una mani­fes­tació pro Navalni. Com si Navalni fos el Puig Antich rus –cone­gut per tot­hom– i Markov, el seu Heinz Ches.