Opinió

El factor humà

La política dels 90 segons

Elisenda Alamany sorprèn amb un vídeo, com un anunci de TV, per explicar el seu sí al pressupost de Collboni

Amb la banda de regi­dor electe de Bar­ce­lona de color ver­mell posada de gai­rell, quasi esca­nyant-lo, com si volgués així reforçar encara més una ganyota de males­tar, el 17 de juny del 2023, Ernest Mara­gall va fer un dis­curs vibrant i sen­tit, al Saló de Cent de Bar­ce­lona, en què va cla­mar con­tra l’“espec­ta­cle indigne, fred i des­car­nat del poder pre­nent deci­si­ons”. Mara­gall es refe­ria a l’acord con­tra natura que va fer a miques el pacte amb Xavier Trias per for­mar govern a Bar­ce­lona, i que va pos­si­bi­li­tar l’elecció de Jaume Coll­boni com alcalde.

Era un Mara­gall dol­gut que tor­nava a pas­sar pel mateix cal­vari polític que havia expe­ri­men­tat feia qua­tre anys i que rei­vin­di­cava la figura de Marina Gasol, regi­dora ja tras­pas­sada, i la manera d’aquesta de fer política, tenint cura de Ciu­tat Vella. Va ser un dis­curs en què va arren­car aplau­di­ments quan va avi­sar Coll­boni que la ciu­ta­da­nia aca­ba­ria pas­sant-hi comp­tes per aquesta manera de fer. Van ser nou minuts cla­vats, 540 segons d’amar­gor, però també de com­promís amb la política.

Aquesta set­mana, però, els tem­pos polítics d’Esquerra a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona han can­viat, no només en la seva ori­en­tació estratègica, de fons, sinó també en els for­mals, de temps cro­nològic. D’aquesta manera, ha estat l’actual pre­si­denta del grup repu­blicà a l’Ajun­ta­ment i relleu de Mara­gall, Eli­senda Ala­many, la que ha sorprès la ciu­ta­da­nia amb un vídeo pen­jat a les xar­xes soci­als en què amb només 90 segons explica els motius pels quals el seu grup ha virat fins arri­bar a un acord amb l’alcalde Coll­boni per apro­var-li el pres­su­post.

És un vídeo mínim, en què Ale­many dedica 20 segons a expli­car que en farà ser­vir 90 més per expo­sar el seu acord amb els soci­a­lis­tes i, efec­ti­va­ment, acaba acon­se­guint resu­mir-ho tot en aquest temps rècord. El mun­tatge és dinàmic i d’una for­ma­li­tat exqui­sida, amb domini dels colors pas­tel, fet que fa pen­sar que algun estra­teg hagi vol­gut trans­me­tre la sen­sació que l’acord entre repu­bli­cans i soci­a­lis­tes és com el pre­ludi d’una nova pri­ma­vera muni­ci­pal que alguns espe­ren que acabi flo­rint, no gràcies a l’aigua del cel, sinó a un acord més ampli entre soci­a­lis­tes, repu­bli­cans i comuns per con­for­mar govern.

Colors al marge, el vídeo d’Ala­many és un sin­gu­lar exer­cici d’esque­ma­tit­zació política, bre­ve­tat argu­men­tal, un for­mat que vol estar d’acord amb els temps que cor­ren, en què tot és mínim, quasi banal. Apun­ta­lar el govern de Jaume Coll­boni és una decisió de calat que situa Esquerra en el mateix paper de crossa del poder muni­ci­pal que tants mals resul­tats li van donar en els ante­ri­ors comi­cis, els que van aca­bar amb la banda de regi­dor esca­nyant el coll i la car­rera d’Ernest Mara­gall.

La fórmula dels 90 segons dona com a resul­tat un mun­tatge afor­tu­nat que crida l’atenció, i una mos­tra d’això és aquest arti­cle fruit d’haver-hi parat atenció. No s’hi mos­tra, però, cap ‘making of’, és a dir la cuina de l’anunci, que vol dir el labe­rint polític que ha por­tat a aquest pacte de pres­su­post i que, pot­ser, por­tarà a un altre amb els matei­xos par­tits però amb esce­na­ris dife­rents, quan­ti­tats més grans, res­pon­sa­bi­li­tats de país que, per ser expli­cats, neces­si­ta­ran més que 90 segons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia