Defensa europea: economia i ciutadania

La guerra d’Ucraïna ha posat en qüestió les rela­ci­ons entre els estats euro­peus i Rússia. Fa uns anys partíem d’una con­nivència basada en l’equi­li­bri que ofe­ria la com­pra d’ener­gia per part dels estats de la UE a Rússia i el suport de l’OTAN i els EUA, que feia que les rela­ci­ons amb Rússia es mogues­sin en un espai de no ingerència. Aquesta situ­ació ha can­viat amb l’agressió de Rússia a Ucraïna, que ha afec­tat de ple els dos estats en con­flicte i també els estats pro­pers i les rela­ci­ons geo­es­tratègiques. S’ha par­lat molt dels efec­tes gene­rals, però pot­ser no tant del sec­tor de la segu­re­tat i defensa. Sabem que els EUA i la UE estan posi­ci­o­nats clara­ment a favor d’Ucraïna i han fet impor­tants apor­ta­ci­ons econòmiques i de mate­rial mili­tar per aju­dar a con­te­nir l’agressió russa. En aquest esce­nari està sobre la taula el debat de si és neces­sari tenir capa­ci­tat de defensa o si no cal. Des del punt de vista econòmic qual­se­vol incre­ment en el pres­su­post de defensa, repre­senta una impor­tant des­vi­ació de diners cap a la segu­re­tat que, natu­ral­ment, no anirà a altres par­ti­des més pro­pe­res a la ciu­ta­da­nia, de manera que s’ha de veure la per­cepció que se’n tindrà. Per altra part, la rea­li­tat és tos­suda i ens mos­tra cada dia la vul­ne­ra­bi­li­tat que tin­dria Ucraïna si no se l’ajudés. I si obser­vem altres con­flic­tes vigents, com la guerra de Gaza, el Sudan i d’altres, veu­rem que estem en un món pro­cliu a incre­men­tar arma­ment. Fa anys, Obama ja va adver­tir que la UE hau­ria de ges­ti­o­nar autònoma­ment la seva defensa, idea que Trump va emfa­tit­zar quan era pre­si­dent i que, fa pocs dies, va dei­xar tot­hom sense alè, quan va dir que hi havia estats euro­peus per­ta­nyents a l’OTAN que no paga­ven i que es reser­vava la pos­si­bi­li­tat d’invi­tar Rússia a envair Europa si no se solu­ci­o­nava. També en la recent Con­ferència de Segu­re­tat de Múnic va estar ben pre­sent la idea d’una UE amb capa­ci­tat de defensa. A més, els estats mem­bres de l’OTAN han acor­dat que han de des­ti­nar almenys fins al 2% del PIB a defensa. L’Estat espa­nyol s’ha com­promès a arri­bar-hi el 2029. Actu­al­ment, si fem cas al pres­su­post de defensa per al 2023, de 14.073,84 mili­ons d’euros, sobre un PIB de 1.462.070 mili­ons d’euros, arriba pràcti­ca­ment al 1%, tot i que hi ha orga­nit­za­ci­ons que sos­te­nen que, si se sumen totes les par­ti­des de tots els minis­te­ris dedi­ca­des a defensa, la xifra ja arriba al 2%. Sigui com sigui, el debat està obert i sem­bla que també l’aposta per incre­men­tar la des­pesa en defensa, fet que emfa­titza la idea de la UE per una defensa autònoma. Veu­rem què hi diu la ciu­ta­da­nia.