Defensa europea: economia i ciutadania

La guerra d’Ucraïna ha posat en qüestió les relacions entre els estats europeus i Rússia. Fa uns anys partíem d’una connivència basada en l’equilibri que oferia la compra d’energia per part dels estats de la UE a Rússia i el suport de l’OTAN i els EUA, que feia que les relacions amb Rússia es moguessin en un espai de no ingerència. Aquesta situació ha canviat amb l’agressió de Rússia a Ucraïna, que ha afectat de ple els dos estats en conflicte i també els estats propers i les relacions geoestratègiques. S’ha parlat molt dels efectes generals, però potser no tant del sector de la seguretat i defensa. Sabem que els EUA i la UE estan posicionats clarament a favor d’Ucraïna i han fet importants aportacions econòmiques i de material militar per ajudar a contenir l’agressió russa. En aquest escenari està sobre la taula el debat de si és necessari tenir capacitat de defensa o si no cal. Des del punt de vista econòmic qualsevol increment en el pressupost de defensa, representa una important desviació de diners cap a la seguretat que, naturalment, no anirà a altres partides més properes a la ciutadania, de manera que s’ha de veure la percepció que se’n tindrà. Per altra part, la realitat és tossuda i ens mostra cada dia la vulnerabilitat que tindria Ucraïna si no se l’ajudés. I si observem altres conflictes vigents, com la guerra de Gaza, el Sudan i d’altres, veurem que estem en un món procliu a incrementar armament. Fa anys, Obama ja va advertir que la UE hauria de gestionar autònomament la seva defensa, idea que Trump va emfatitzar quan era president i que, fa pocs dies, va deixar tothom sense alè, quan va dir que hi havia estats europeus pertanyents a l’OTAN que no pagaven i que es reservava la possibilitat d’invitar Rússia a envair Europa si no se solucionava. També en la recent Conferència de Seguretat de Múnic va estar ben present la idea d’una UE amb capacitat de defensa. A més, els estats membres de l’OTAN han acordat que han de destinar almenys fins al 2% del PIB a defensa. L’Estat espanyol s’ha compromès a arribar-hi el 2029. Actualment, si fem cas al pressupost de defensa per al 2023, de 14.073,84 milions d’euros, sobre un PIB de 1.462.070 milions d’euros, arriba pràcticament al 1%, tot i que hi ha organitzacions que sostenen que, si se sumen totes les partides de tots els ministeris dedicades a defensa, la xifra ja arriba al 2%. Sigui com sigui, el debat està obert i sembla que també l’aposta per incrementar la despesa en defensa, fet que emfatitza la idea de la UE per una defensa autònoma. Veurem què hi diu la ciutadania.