L’hora d’Europa

Estem davant d’un esce­nari que situa la UE en una cruïlla com mai hi havia estat. Venim d’una pandèmia i d’una guerra a Ucraïna que han alte­rat la velo­ci­tat de cre­uer en què se solia fun­ci­o­nar, per situar-se en un espai de deci­si­ons comu­nitàries impor­tants, de suport a Ucraïna i con­demna a Rússia. I ara, amb la irrupció de les polítiques de Trump, pel que fa a la gestió de la nego­ci­ació de pau a Ucraïna, amb reu­ni­ons amb l’equip de Putin, i dei­xant de banda la UE i la mateixa Ucraïna, ha pro­vo­cat la incom­prensió de Brus­sel·les, que obre els ulls davant la pèrdua de l’aliat tra­di­ci­o­nal i tot el que repre­senta. Tot això ha posat la UE en la tes­si­tura de deci­dir, sense pau­ses, el paper que vol tenir en el con­cert inter­na­ci­o­nal. Si la UE vol ser forta ha de reforçar la defensa –ja hi ha el com­promís d’arri­bar al 2% del PIB, però s’haurà d’anar més lluny, per això ja es parla de fle­xi­bi­lit­zar els con­trols del dèficit per faci­li­tar la des­pesa–. Ha de ser àgil, que vol dir inte­gració política amb uns òrgans de govern supra­es­ta­tals que puguin pren­dre deci­si­ons. Ha de ser efi­ci­ent i com­pe­ti­tiva, amb inte­gració econòmica i fis­cal –ja ho diuen els infor­mes Letta i Draghi– i també en la gestió de les noves tec­no­lo­gies i la IA. Ha d’estar cohe­si­o­nada esta­blint un con­sens de tolerància i lli­ber­tat i que tot­hom s’hi senti partícip. També solidària amb la idea de pre­ser­var l’estat del benes­tar. Acon­se­guir tot això és com­plex i reque­reix temps i volun­tat, però la rea­li­tat no per­met altra alter­na­tiva, i hi ha les eines per fer-ho. La UE és una potència econòmica amb prop del 20% del comerç mun­dial, amb un estat del benes­tar admi­rat per tot­hom –prop del 50% del que s’hi dedica al món, ho fa la UE–, i també és un refe­rent de democràcia, d’estat de dret, de lli­ber­tat, de tolerància... amb man­can­ces, però ho és. Així, en la con­jun­tura inter­na­ci­o­nal, el més adi­ent és fer els can­vis des­crits, perquè és la millor garan­tia per pre­ser­var la lli­ber­tat i segu­re­tat de la soci­e­tat euro­pea. O ara o mai. Som-hi!