La mare del Tano!

L’àvia Neus usava “la mare del Tano!”, però qui me la va encas­tar al cer­vell va ser el meu amic Pep Collell, en Josep Collell­de­mont i Oliva, direc­tor de Punt Diari a començament dels vui­tanta. En Pep hi apel·lava sovint, a la mare del Tano, i ho feia (encara ho fa) amb una pecu­liar ento­nació. Tota la redacció havíem après a escar­nir-lo. Havies tri­om­fat si quan li venies una notícia per a l’edició de l’endemà es treia la pipa de la boca i li pro­vo­ca­ves el crit. La mare del Tano! Avui, 24 de febrer del 2024, 45 anys després que Punt Diari arribés al quiosc, en Pep, la barba, la pipa, el bolígraf pen­jat del coll amb un cordó i la mare del Tano m’han sem­blat les ico­nes més relle­vants dels meus ini­cis pro­fes­si­o­nals i amb el valor sen­ti­men­tal neces­sari per donar-vos les gràcies a tots els que heu fet pos­si­ble l’efemèride. Qui ens ho havia de dir! Avançar Los Sitios i per­dre’l en el retro­vi­sor! Qui ens ho havia de dir! Obrir a l’Alt Maresme i després a tot Cata­lu­nya! Qui ens ho havia de dir! Impul­sar l’únic diari d’esports en català! Qui ens ho havia de dir! Com­prar el diari Avui! Qui ens ho havia de dir, que el cor­res­pon­sal de Calonge d’aquell any 1979, avui escriu­ria aquest Vora­viu a la con­tra i que a l’espe­cial dels 45 anys hi sig­na­ria l’arti­cle d’ober­tura com a pre­si­dent i direc­tor! Qui ens ho havia de dir, que hi escriu­ria “De com gua­nyar el futur quan mori el paper”. La mare del Tano, amics! Gràcies, mol­tes gràcies a tots! Mol­tes gràcies a tots els que heu fet pos­si­bles aquests 45 anys!