Els promotors de Les Voltes

La llibreria Les Voltes tanca la celebració del 60è aniversari amb un gran acte ciutadà que es farà demà al Teatre Municipal de Girona. Demà escriuré sobre el senyor Feliu Matamala, que amb el seu esforç va permetre que Les Voltes hagi arribat fins avui. Però m’agrada recordar com es va gestar la fundació de Les Voltes, que va tenir 44 socis inicials d’una societat gironina que sobrevivia com podia a aquell franquisme dels anys seixanta que ho aclaparava tot.

Hi ha figures clau, entre les quals, la de Joan Bosch i Agustí, fill d’Ignasi Bosch i Reitg, l’home que va construir Sant Narcís, i net d’Ignasi Bosch i Batallé, els tres arquitectes destacats. Joan Bosch i Agustí (Girona, 1936), amb catorze anys ja formava part del primer agrupament escolta diocesà de Girona i el 1955 va anar a Barcelona a estudiar arquitectura. Va entrar en contacte amb el moviment Crist-Catalunya i, per tant, amb Raimon Galí i Jordi Pujol, i també Marta Mata, Mossèn Ballarín i Josep Espar Ticó. Al darrere de tot això, els Fets del Palau, Edigsa i la llibreria Ona. També va conèixer la gent de la Gauche Divine, pel seu contacte amb Oriol Bohigas i Miquel Milà.

El dia de Sant Jordi del 1959, Joan Bosch i Agustí va organitzar amb uns amics, i amb l’escoltisme al darrere, la primera parada de llibres a la Rambla de Girona, ja amb llibres en català. I aquest va ser el germen de la llibreria Les Voltes, pensada per vendre només llibres en català. Per fer-ho va comptar amb tres amics, Antoni Domènech Roca (Girona, 1934), Joan Boladeras Roca (Girona, 1943) i Joan Maria Gelada Casellas (Girona 1942-2004). Domènech, pedagog i director de les escoles de Celrà i Eiximenis i, anys després, regidor a Girona; Joan Boladeras, delineant, topògraf i grafista; Joan Maria Gelada, aparellador i que va ser tinent d’alcalde. Els unia l’escoltisme, l’afició pel cinema i la voluntat de fer país. Aquella parada de llibres va ser on va començar tot. Joan Bosch estudiava a Barcelona i, quan venia, portava les últimes notícies polítiques i religioses d’aquella resistència de Galí i Pujol. Després es van decantar per idees més d’esquerres, sense entrar en cap partit. I de totes aquelles idees neix Les Voltes, a partir del naixement de la llibreria Ona. Joan Bosch Agustí i els seus tres companys van buscar socis representatius de la burgesia gironina. Va aparèixer, com sempre, Francesc Ferrer i Gironès, i també Feliu Matamala. Van ser 44 els socis inicials. Van anar a veure un local a Casa Carles on hi havia les màquines Olivetti de la família Mascort, que van marxar amb un traspàs de 60.000 pessetes, però van necessitar el permís del bisbe Cartañà després d’assegurar-li que no vendrien llibres contra la fe o contra l’Església. Joan Bosch va fer la remodelació i allà ja es van gastar molts diners i els en faltaven per comprar gènere. També venien discos d’Edigsa, ja que Espar Ticó va ser un dels 44, ceràmica Aiguadé i vidre del Poble Espanyol. No se’n sortien i, quatre o cinc anys després, tot i picar a la porta de Joan B. Cendrós, propietari de Proa i de Floïd, que no va voler invertir, ho van deixar en mans de Feliu Matamala. Aquesta és una altra història.