Voler pernil just a l’hora del tancament

El cartell que hi ha penjat a l’entrada ho indica amb lletra ben grossa: “Horari d’obertura, de dilluns a dissabte, de 9 h a 21 h”. Això vol dir que tothom disposa de dotze hores al dia, ininterrompudes, per comprar en aquell supermercat. Hauria d’indicar també, tot i que això va a interpretació del consumidor, que a les nou i un minut de la nit no hauria de quedar ni una ànima en aquell comerç, a banda dels treballadors a qui correspon abaixar la persiana. Doncs bé, malgrat que tothom té a la seva disposició 720 minuts diaris per fer la compra, ella s’ha instal·lat en la rutina d’entrar a l’establiment quan resten un parell de minuts, màxim tres o quatre, per a l’hora del tancament. I no agafa un producte del prestatge que va oblidar hores abans i que li resulta indispensable, no pas. Es pren el seu temps i fins i tot, algun cop, té el desvergonyiment de dirigir-se al mostrador del producte fresc i demanar un quart de pernil dolç tallat al moment. Si la màquina ja estava neta i a punt per a la jornada següent, a ella li importa un rave. Si la dependenta acumula una llarga jornada laboral i té més que guanyat el descans, tres quarts del mateix. A més, ella sap que no està sola i que trobarà comprensió en altres clients, autèntics especialistes a donar pel sac quan els damnificats només pensen en la retirada. I no pensin que ella treballa tant que no té més remei que encomanar-se a la bona fe dels treballadors de la botiga. Simplement, la nena plega passades les nou de l’escola d’arts marcials i, d’aquesta forma, ho fa tot d’una tirada, la compra i la recollida de la menor. Això sí, ella, que és incapaç de posar-se en la pell dels altres, es col·loca cada matí el seu rellotge per controlar que no regala ni un minut a l’empresa on treballa.